A Espanya hi ha més de 20 milions d'habitatges amb una certificació energètica d'E, F i G, la qual cosa suposa estar molt per sota dels estàndards que exigeix Europa, segons dades recents de l'Observatori del Lloguer i Societat de Taxació. Això significa que més d'un 80% dels propietaris hauran d'escometre renovacions energètiques urgents per complir amb les noves directives europees.

El Parlament Europeu va marcar una fita clau el març passat en el seu compromís amb la sostenibilitat en aprovar la revisió de la Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis (EPBD), que té per objecte reduir al màxim les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i el consum d'energia al sector de la construcció de la UE d'aquí a 2030, i fer-ho climàticament neutre a partir de 2050.

Els Estats membre tenen ara dos anys per traslladar la directiva al seu ordenament jurídic. El que encara és una incògnita són les mesures que prendrà Espanya i com legislarà aquest aspecte per complir l'exigent repte que imposa Europa, ja que cada país ha de presentar a la Comissió el primer projecte de pla de renovació d'edificis, a tot tardar el 31 de desembre de 2025.

Els edificis són responsables d'entorn del 40% del consum total d'energia de la UE i del 36% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la UE procedents de l'energia. Per això, els edificis són crucials per assolir l'objectiu comunitari d'aconseguir la neutralitat climàtica per a 2050.

Des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) indiquen que, en el cas espanyol, el parc residencial té algunes característiques que el diferencien d'altres parcs europeus i que suposaran desafiaments i la font de les principals barreres per descarbonitzar immobles.

20 MILIONS D'HABITATGES INEFICIENTS

Els experts del sector apunten que les mesures a adoptar a Espanya a l'hora de traslladar la directiva podrien ser de caràcter punitiu via impostos, així com incentius fiscals, igual com succeeix en altres sectors, com el de l'automoció. Així succeeix per exemple a França, on han pres l'assumpte amb la urgència que requereix i han adoptat ja estrictes mesures per adaptar el seu parc d'habitatges a la normativa europea.

En concret, des de 2023, l'Estat francès impedeix la comercialització –tant de lloguer com en venda– d'habitatges que no comptin amb uns certificats d'eficiència energètica mínims, garantint així el compromís dels propietaris amb la renovació dels seus immobles.

La vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC, Greta Tresserra, va assenyalar que "les singularitats de cada país fan que el transvasament d'experiències d'un a l'altre no pugui ser tan directa com podria desitjar-se, ja que el nivell d'exigència per a alguns dels parcs pot ser molt alt".

"Acoblar un pla de rehabilitació a llarg termini -disposar d'un passaport de renovació que el comprometi- a les restriccions a l'eficiència energètica que es vagi imposant al mercat com a garantia de la qualitat dels habitatges que s'ofereixen al lloguer o a la venda, ja no és tan exigent i podria ser un bon camí per millorar la qualitat del parc", va explicar Tresserra.

D'aquesta manera, "el model francès -que va servir de referència a la proposta de l'esborrany de la Directiva- podria tenir una versió més acceptable i que servís de motor a la rehabilitació", va destacar.

RESTRICCIONS I IMPOSTOS

Espanya podria seguir el model francès i exigir determinats nivells de certificats energètics per llogar un habitatge o penalitzar mitjançant l'obligatorietat de fixar lloguers més baixos a aquells propietaris els habitatges dels quals no assoleixin la certificació mínima exigida.

Però més enllà de mesures vinculades al lloguer, altres possibles propostes a considerar per part del Govern per a primeres residències serien la reducció de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) per als propietaris que escometin millores de l'eficiència energètica o l'increment per a aquells que no ho facin, assenyalen fonts del sector.

Al marge de com traslladi Espanya la Directiva Europea, el que és ja una realitat és que la rehabilitació energètica d'edificis és un sector a l'alça que generarà importants oportunitats laborals i mobilitzarà pressupostos milionaris. De fet, per afrontar aquesta ambiciosa transformació del parc europeu d'edificis es mobilitzaran recursos europeus com els Fons Next Generation, a més de mesures locals, com deduccions en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) en el cas de l'Espanya.