El Reial Madrid no aixeca cap. Va empatar 2-2 davant l'Elx en un duel ple de dubtes. D'inseguretat. De falta de respostes. Els locals van colpejar primer. Després va arribar l'empat. Després, un nou cop. I al final, un altre empat salvador. Un caos constant. Un reflex del moment actual.
L'equip de Xabi Alonso suma tres partits sense guanyar. Tres partits que fan mal. Tres partits que inquieten. La derrota contra el Liverpool, l'empat contra el Rayo i aquest ensopegada al Martínez Valero deixen el missatge de que alguna cosa no funciona. Alguna cosa s'ha trencat. Alguna cosa ha de canviar.
Kylian Mbappé va ser l'únic que va donar la cara
I enmig d'aquell soroll apareix un nom: Kylian Mbappé. El francès és l'únic que aquest diumenge va mostrar ganes de guanyar i convèncer. L'únic que va generar perill de veritat. L'únic que demostra estar entregat a la causa. I comença a desesperar-se. Comença a perdre la paciència. Perquè sent que alguns companys no estan a l'alçada. No competeixen com ell exigeix. No rendeixen com necessita un equip campió. I això el molesta.
El primer de la seva llista és Álvaro Carreras. El defensa no convenç. No transmet seguretat. No genera confiança. El francès el veu fràgil. Cada partit l'exposa i cada duel el retrata. Héctor Fort el va desbordar una vegada i una altra a Elx. I Mbappé ho sap: necessita un suport sòlid a la banda. Un aliat real en l'atac i un guardaespatlles en defensa. I Carreras no ho està sent.
Considera que alguns companys no estan a l'alçada
El segon nom és Rodrygo Goes. El brasiler torna a desaprofitar oportunitats. Es desconnecta. Apareix poc i aporta menys. No genera perill. No intimida. No defineix. En atac és un fantasma. Un jugador sense impacte. I Mbappé, que exigeix eficàcia, comença a cansar-se. Comença a veure que Rodrygo no sosté el ritme. Quan és al camp no acompanya. No ajuda.
El tercer és Vinícius Jr.. L'extrem va ser clau en l'empat a dos final. Però es passa els minuts més pendent dels rivals o de la grada que de fer la seva feina. I quan se centra en el seu, fa la guerra pel seu compte. El resultat: set partits seguits sense contribuir. Zero gols. Zero assistències. I Mbappé ho nota. Sent que no troba socis fiables. Que no rep suports determinants. Que l'atac s'apaga.
La frustració creix. El francès va arribar per liderar. Per marcar diferències. I per guanyar títols. Però necessita un entorn competitiu. Necessita companys que empenyin. Que responguin. Que no s'amaguin. I avui, en la seva mirada, aquests tres noms generen seriosa preocupació.
El vestidor ho percep. La tensió es palpa. Les mirades ho diuen tot. Xabi Alonso intenta calmar les aigües. Intenta protegir els seus jugadors. Però el rendiment mana. Les estadístiques parlen. I l'exigència del Reial Madrid no perdona.