El sorteig de la Lliga de Campions segueix arrossegant polèmica. El Reial Madrid, segon de grup, va tornar a tenir un sorteig benèvol i va quedar emparellat amb el Nàpols als vuitens de final. El greuge comparatiu encara es fa més evident quan es repassen els últims rivals del Barça. Els blaugrana, primers de grup, es jugaran el bitllet pels quarts amb el Paris Siant-Germain, un dels rivals més complicats, tal com va predir Luis Enrique.

Per aixecar la cinquena Champions (2015), el Barça va haver d’eliminar els campions de les quatre grans lligues mentre que el Madrid va aconseguir l’anhelada Undécima creuant-se amb la Roma (2n d'Itàlia), el Wolfsburg (2n d'Alemanya) i el Manchester City (2n d'Anglaterra). Per tot això, hi ha molta gent que segueix desconfiant dels sortejos de la UEFA.

Tal com recull el periodista Josep Corbella al Versió RAC1 i a La Vanguardia, la probabilitat que el Madrid tingui uns encreuaments tan favorables des de les semifinals del 2015 -incloent el factor camp en els partits de tornada- fins als vuitens de l’actual és d'1/4.410.

Rivals fàcils per sistema

Es comença fent un càlcul de probabilitats. Si dos dels cinc rivals del Barça en el passat sorteig de vuitens eren forts (PSG i Bayern), la probabilitat que li toqués un d’ells era de dos sobre cinc: 40%. Si dos dels cinc rivals del Madrid eren assequibles (Nàpols i Leicester), la probabilitat que li toqués un dels dos també era del 40%. La probabilitat que toqués de manera consecutiva un complicat al Barça i un assequible al Madrid era d’1/6, el 16%. Amb aquest percentatge és plenament possible que el resultat de l’últim sorteig fos únicament producte de l’atzar.

Segons Corbella, els físics de partícules, per diferenciar causes i atzar analitzen una mostra més gran dels fets. La temporada passada al Madrid li va tocar el més assequible a les semifinals: el Manchester City amb el partit de tornada a casa. La probabilitat que aquests dos fets es donessin al mateix temps era del 50% (tornada al Santiago Bernabéu) d’un terç (el rival més senzill dels tres): 1/6. Als quarts de final, li va tocar el Wolfsburg, el rival que tothom volia. I una altra vegada, amb la tornada a casa. Un 50% d’1/7. Per tant, 1/14.

 Als vuitens, al Madrid va tornar a tenir sort. El sorteig va emparellar els blancs amb la Roma, rival més assequible juntament amb el Gante belga. Aquí no s’ha d’incloure el percentatge de jugar la tornada a casa perquè és un dret adquirit per la posició final al grup. Per tant, la probabilitat era de 2/7.

Només s’han de multiplicar els tres resultats del sorteig per esbrinar quina és la possibilitat que es donessin de manera consecutiva. 1/6 x 1/14 x 2/7 = 1/294. La probabilitat que en l’últim sorteig toqués el Nàpols era 2/5. Això multiplicat per 1/294 equival a 1/735. Si anem més enrere i tenim en compte la semifinal del 2015 on al Madrid li va tocar la Juventus, el més assequible (1/3) amb la tornada a casa (1/2) la probabilitat final és d'1/6. I que tot això hagi succeït de manera consecutiva fins a l’emparellament amb el Nàpols té una probabilitat d’1/4.410 (resultat de multiplicar 1/6 per 1/735).

Segons Corbella, els físics de partícules consideren que quan es dóna una probabilitat d'un entre tres milions i mig, es pot afirmar amb rotunditat que succeeix alguna cosa. En la probabilitat d’1/4.410, atenent el criteri dels físics, no hi ha tripijoc, tot i que hi ha indicis que existeix alguna cosa sospitosa. 

Boles calentes

L’exsecretari general de la UEFA i expresident de la FIFA Joseph Blatter va admetre aquest estiu l’ús de les boles calentes i fredes als sortejos de l’organisme europeu, que presidia Michael Platini, en una entrevista al diari argentí La Nación. “És tècnicament possible i vaig ser testimoni de sortejos, d'àmbit europeu, on va succeir. Es posen les boles a la nevera i la simple comparació entre unes i les altres en tocar-les ja determina les boles fredes i calentes. Quan es toquen ja se sap què hi ha”, va dir Blatter.

L’expresident de la FIFA segueix suspès (fins al 2021) pel comitè d’ètica de l’organisme. La comissió va decidir que tant Blatter com Michel Platini, expresident de la UEFA, havien trencat el codi ètic en relació al conflicte d’interessos, violació de la lleialtat i oferir i rebre regals. Els dos dirigents van tenir audiències disciplinàries en relació a un pagament de 2 milions de dòlars realitzats a Platini l’any 2011 per part del màxim organisme del futbol mundial i signat per Blatter.