La llista de Luis de la Fuente per al Mundial de 2026 comença a prendre forma amb la prellista de 55 jugadors i deixa una sensació incòmoda fins i tot dins del propi entorn de la selecció espanyola. En aquest sentit, destaca el nom d'un Marc Pubill que podria quedar-se fora malgrat haver signat una temporada al nivell dels millors centrals del país.

I és que el seleccionador gestiona una defensa pràcticament definida, on noms com Pau Cubarsí, Dean Huijsen, Aymeric Laporte, Robin Le Normand o Cristhian Mosquera parteixen amb avantatge en haver estat en anteriors convocatòries de la mà d'un De la Fuente que és molt partidari d'endur-se els seus a les grans cites.

Un rendiment que mereixia més

La realitat és que Pubill ha estat un dels defenses més sòlids i regulars de la temporada, de la mà de l'Atlético de Madrid. El seu rendiment l'ha col·locat en el debat com un dels millors centrals del moment a Espanya.

Marc Pubill lament Espanya Egipte Jocs Olímpics EFE

D'aquesta manera, la seva absència no s'explica per falta de nivell, sinó per una qüestió de competència i jerarquia dins del grup. D'aquesta manera, hi ha qui considera que deixar-lo fora seria una decisió difícil de justificar des del punt de vista esportiu. A més, el seu perfil encaixa perfectament en el tipus de central modern ja que contundent, fiable i amb una molt bona lectura del joc.

La decisió que genera dubtes

La realitat és que el mateix De la Fuente és conscient del dilema al qual s'enfronta. Portar-ne uns implica deixar-ne fora d'altres que també han rendit a gran nivell. D'aquesta manera, l'elecció final no sempre respon únicament al rendiment actual, sinó també a l'experiència, la continuïtat en convocatòries anteriors i l'equilibri del grup. Amb això, Pubill es queda en una posició delicada, on depèn més de les decisions del seleccionador que del seu propi nivell.

A més, el nombre limitat de places obliga a prendre decisions que inevitablement generen polèmica. Així doncs, Marc Pubill podria quedar-se fora del Mundial malgrat haver-ho fet tot bé. Una situació que deixa una sensació clara: el rendiment no sempre garanteix un lloc. I en aquest cas, fins i tot el mateix seleccionador sap que la decisió pot semblar injusta.