El PSG es troba amb una petició inesperada que arriba directament des de fora del club, però que té pes per qui la fa. Luis Enrique, que somia amb un projecte ambiciós per al conjunt parisenc, ha decidit intervenir al mercat abans que els noms es creuin i els egos compliquin la planificació esportiva.
El motiu és que Vinicius, no encaixa en la visió que l'asturià vol per al seu equip. Segons fonts properes, Luis Enrique valora molt la disciplina, la implicació tàctica i la connexió amb la resta de companys, i creu que el perfil de l'extrem no s'ajustaria a aquestes exigències. El talent li sobra, però la mala actitud també i això no casa gens bé amb l'asturià.
Una petició directa i sense circumloquis
El propi Luis Enrique ha comunicat al PSG que prioritzin l'equilibri del vestidor i del projecte sobre qualsevol fitxatge mediàtic. El seu missatge ha estat que, si us plau, no intentin portar Vinicius en aquest mercat d'estiu. Considera que el brasiler pot generar més problemes que solucions, tant dins com fora del terreny de joc.
La preocupació no és només futbolística. Segons la informació recaptada, Luis Enrique tem que l'actitud de Vinicius xoc amb la filosofia que vol imposar al vestidor, cosa que podria posar en risc l'harmonia del grup i l'estabilitat d'un projecte que ja ha demostrat que funciona sense que hi hagi una superestrella clarament definida.
Un mercat que exigeix decisions intel·ligents
El PSG s'enfronta a un mercat de fitxatges on cada moviment té repercussió directa en la dinàmica de l'equip. Portar un jugador amb qualitat indiscutible, però amb un perfil complicat, podria provocar tensions internes que no li convenen a un grup ben cohesionat. Per això, la petició de Luis Enrique no és una bogeria, ja que per a ell, l'equip ha de primar sobre els noms. L'objectiu és construir un vestidor sòlid, on les decisions individuals no alterin la planificació col·lectiva.
Així doncs, per ara, Vinicius no entra en els plans del PSG, almenys mentre Luis Enrique segueixi al comandament. La decisió de l'entrenador marca la pauta. De manera que la qualitat i disciplina han d'anar sempre de la mà, i qualsevol excepció que pugui trencar aquesta harmonia queda descartada abans fins i tot que comenci la negociació.