En l'onze del Barça hi ha decisions que no s'expliquen només des del rendiment individual. Hi ha equilibris tàctics que pesen més que una mala tarda o que una ratxa irregular. I en aquest context, Jules Koundé manté el seu lloc per una raó molt concreta com ho és la seva connexió amb Lamine Yamal.
Hansi Flick pot analitzar números, esforços defensius o estadístiques de duels guanyats. Però el que passa a la banda dreta va més enllà de les dades i del que reflecteixen les estadístiques. Lamine és el focus ofensiu de l'equip, el jugador que trenca línies i desequilibra partits amb accions de geni absolut. I perquè això funcioni, necessita un lateral que entengui cadascun dels seus moviments gairebé sense mirar-lo ni parlar-li.
Moviments automàtics a la banda
Koundé ha desenvolupat una sincronia gairebé mecànica amb l'extrem format a la Masia. Quan Lamine encara cap a dins, el francès ocupa el carril exterior. Si el jugador del planter fixa el lateral rival, Koundé equilibra per darrere. Són moviments repetits, automatitzats, que permeten al Barça no partir-se en dos quan el jove talent arrisca i que no se saturi l'espai pel qual actua la joia blaugrana.
A més, hi ha un detall clau, perquè Lamine no sempre baixa amb la intensitat defensiva que exigeix el sistema. És lògic, el seu talent està en l'últim terç. Per això l'equip necessita un especialista que cobreixi la seva esquena sense exigir-li recorreguts impossibles. I aquí Koundé és fonamental com a lateral defensiu.
Flick sap que no pot trencar l'equilibri
Asseure Koundé no és només canviar un nom en l'alineació. És alterar una societat que funciona. Flick sap que hi pot haver alternatives més fresques o fins i tot més ofensives en el lateral, però cap no ofereix la mateixa lectura defensiva ni la mateixa capacitat per a compensar Lamine que un Jules Koundé que és el millor aliat possible. El tècnic alemany valora el compromís de l'equip, però també entén que protegir la seva estrella és prioritari. Si Lamine és el jugador diferencial, el sistema s'ha d'adaptar per a maximitzar el seu impacte. I això implica mantenir el seu millor soci a la dreta, tot i que no estigui en el seu millor moment.
No és un privilegi, és una necessitat. Mentre Lamine sigui l'eix ofensiu del Barça, Koundé continuarà tenint un lloc assegurat a l'onze. Perquè més que un lateral, és la peça que sosté l'equilibri quan el talent es deixa anar.