El Lamine Yamal més íntim ha aparegut en una entrevista concedida al mític periodista esportiu José Ramón de la Morena al pòdcast 'Resonancia de Corazón'. El jove futbolista del Barça s'ha obert en una conversa en què ha parlat de tot: els seus orígens al barri de Rocafonda, la seva evolució a la Masia, la relació amb la seva família i el seu futur al club de la seva vida, entre moltes altres coses. El crac català ha deixat molts titulars interessants en una entrevista que serveix per conèixer el seu costat més humà. Un Lamine com mai se l'ha vist.
La infantesa de Lamine Yamal...
"La meva mare no podia estar gaire amb mi per la feina, però sempre em feia el sopar quan venia a la nit. Me'n recordo que em va comprar La PlayStation 4 que per mi en aquell moment ho era tot. Vaig tenir de segona mà la Play 2 i la Play 3 i la 4 ja va ser la bona. Ara jugo molt a la Play5. Tinc un amic de La Masia que es diu Brian i sempre estem jugant i ho passem molt bé. Jo puc tenir la mansió més gran del món que estaré sempre a la sala de la Play", ha confessat un Lamine Yamal que continua tenint una relació molt especial amb la seva mare.
"Jo venia d'estar en un pis on la cuina i l'habitació eren al mateix lloc. Veig la meva mare feliç, veig que el meu germà pot tenir la infància que jo hauria desitjat, i això és el que més em fa feliç. Veig el meu pare i la meva àvia relaxats a casa seva. És tot el que un nen podria desitjar", narra el futbolista del Barça, que explica també que el canvi de l'escola de Mataró a la Masia no va ser gens fàcil: "Jo venia d'una escola on em trobava el del meu barri, el de la fleca, el de la carnisseria... i vaig descobrir coses que no coneixia. Ara ho faria diferent, però si no ho hagués viscut llavors, potser m'equivocaria ara. He hagut de viure molt per saber què m'agrada i què vull. No me'n penedeixo de res".
... i una promesa complerta a la seva mare
Un dels moments àlgids de l'entrevista és quan relata la promesa que li va fer a la seva mare: "Un dia vaig trucar a la meva mare i li vaig dir: Mama, aniré a l'escola, però no faré res. Em prepararé per a l'entrenament d'aquesta tarda. I em va contestar: Què t'has pres? I li vaig dir: Si em centro, seré futbolista. M'esbroncava cada dia, però va arribar un punt en què ho va entendre. No recomano a ningú que faci això, però era el meu somni i ho vaig aconseguir".
Un dels moments més especials que ha viscut Lamine ha estat el del dia del seu debut, que recorda com si fos ahir: "Anàvem 3-0 i el Betis va veure una vermella, i vaig dir: avui és el meu dia. Després del debut vaig anar a sopar a un restaurant a prop del Camp Nou amb els meus pares i la meva gent, i després me'n vaig anar a dormir a la Masia, però en acabat no podia dormir". Ara l'extrem de Rocafonda ja s'ha convertit en tota una estrella, però té les coses molt clares sobre el seu futur. "Els hi vaig dir als meus amics: no somio tenir una Pilota d'Or, somio tenir-ne moltes. Soc un jugador que té la capacitat per fer-ho. Si no ho faig és perquè no he fet les coses bé o perquè no ho he volgut. Llavors, somio tenir-ne molts", ha confessat el crac culer.
L'apunyalament al seu pare
En canvi, un dels episodis més foscos que ha viscut fins ara va ser el dia que van apunyalar el seu pare. "El primer que vaig fer va ser baixar del cotxe i intentar anar l'estació de tren per anar a Mataró. Imagina't que ets un nen i et diuen que han apunyalat el teu pare. Vaig intentar pujar al tren, però el meu cosí no em va deixar. Li vaig dir que em portés a Mataró o no li tornaria a parlar mai, però no em van deixar. Em van tancar a casa i jo intentava sortir. Va ser un moment dur i l'endemà tenia entrenament. Aleshores va trucar el meu pare i em va dir que estava bé i que estigués tranquil. El vaig anar a veure a l'hospital l'endemà i ja tot es va tranquil·litzar", recorda el 10 blaugrana.