El jutjat del Mercantil nº17 de Madrid ha comunicat avui la seva sentència sobre el cas de la Superlliga Europea a LALIGA, que afirma que en ella no avala l'esmentada competició, en línia amb la sentència del TJUE, i insisteix que aquest procediment no jutja el projecte abandonat de la Superlliga, en la qual també té en compte les modificacions de la UEFA en la seva normativa d'autorització de competicions.

L'esmentada sentència afirma que "com a la Superlliga en els termes inicialment plantejats en la demanda, és a dir, conforme al projecte inicial – en els termes que consten en la demanda- que ha estat abandonat i ja ha estat descartat per les mateixes impulsores, les demandes en relació amb això han igualment de decaure".

En un comunicat de LALIGA, la patronal es reafirma en la seva defensa que "el projecte de la Superlliga Europea és un debat que s'ha de produir al si del futbol europeu, un ecosistema que ja parlat en multitud d'ocasions i de forma majoritària en contra de la Superlliga, a través de lugas domèstiques, clubs, jugadors, aficionats, institucions públiques, etc".

Un argument que entronca amb el raonament de la jutgessa que especifica que "ens trobem davant d'un conflicte normatiu que afecta el model organitzatiu del futbol; correspondrà als intervinents la seva modificació i adaptació posterior; això no determina que sigui objecte del procediment l'autorització de qualsevol competició, sinó establir les bases per encarrilar un sistema de lliure competència d'organització de competicions de futbol".

D'altra banda, malgrat que durant aquests mesos s'ha difós la idea que aquesta sentència versaria sobre l'autorització o no de la competició europea alternativa de Florentino Pérez, la jutgessa aclareix contundentment que: "aquesta jutjadora ja ha exposat en infinitat d'ocasions, que no s'ha sol·licitat i no es resoldrà sobre l'autorització projecte de la Superlliga."

El Jutjat del Mercantil tampoc no ha estat aliè a les modificacions de la UEFA a les aprovacions de noves competicions i inclou en la seva sentència que "la UEFA l'any 2022 ha modificat la normativa del sistema d'autorització prèvia de manera que s'ha "codificat" i completat existent", que també segueix la línia del que fa va dictar recentment el TJUE.

Sentència

Durant aquests mesos han estat nombroses les veus que s'han alçat en contra d'un projecte que, segons ells, perpetua la participació d'uns quants privilegiats, restringint el cim del futbol europeu a una elit, en lloc d'un esport obert per a tothom. Així, des de totes les competicions domèstiques europees, incloent a associacions d'aficionats, federacions i molts clubs, s'ha alertat sobre el perill que suposaria la celebració d'aquesta competició.

L'omissió d'aspectes com la meritocràcia esportiva i la solidaritat en el projecte de Superlliga promogut per A22 va portar a tots els països de la Unió Europea (a excepció del Govern d'Espanya que quedava en espera d'aquesta resolució i després de la qual s'espera el seu pronunciament oficial) a firmar un document en defensa del Model Europeu de l'Esport.

En aquest sentit, fins i tot el Parlament Europeu va aprovar un informe que advocava "per un model europeu de l'esport que reconegui la necessitat d'un compromís sòlid amb la integració dels principis de solidaritat, sostenibilitat, inclusió, competència oberta, mèrit esportiu i equitat, i, en conseqüència, s'oposa fermament a les competicions escindides que soscaven aquests principis i posen en perill l'estabilitat de l'ecosistema esportiu en general".

La posada en marxa de la Superlliga comptant només amb els clubs més poderosos, no només perjudicaria totes les competicions nacionals, si no que provocaria la pèrdua de desenes de milers de llocs de treball i reduiria dràsticament els ingressos fiscals de les arques públiques de tot el continent. Només a Espanya, segons un informe de la consultora KPMG, suposaria la pèrdua d'un 55% dels ingressos globals de LALIGA i els Clubs i posaria en risc una indústria que genera més de 194.000 llocs de treball i 8.390M€ en impostos a l'any, la qual cosa suposa un 1,44% del PIB.