João Cancelo va sortir de Mestalla amb la confirmació d'una de les seves pors més grans des que va tornar al Barça, ja que Hansi Flick no el veu com una peça imprescindible. El motiu té nom propi, Xavi Espart. El jove lateral està oferint un nivell tan alt que ha canviat completament les jerarquies de la banda esquerra i ha deixat el portuguès en una situació molt semblant, o fins i tot pitjor, que la d'Alejandro Balde.
Cancelo sabia que el seu encaix no seria senzill perquè per la dreta Lamine Yamal condiciona qualsevol elecció. Flick considera que tots dos tendeixen a ocupar zones similars i prefereix un lateral que alliberi espai per a l'extrem. Per això, l'esquerra apareixia com la seva gran oportunitat. El problema és que Espart ha aprofitat cada minut i ha convertit aquesta via en una altra porta pràcticament tancada.
Xavi Espart s'ha guanyat el lloc que Cancelo esperava
A Mestalla, Flick va tornar a comprovar que Espart li dona exactament el que busca. Té energia, profunditat, entén quan pujar i quan quedar-se, i a més ofereix una intensitat defensiva que el tècnic valora moltíssim. No necessita intervenir constantment per influir en el partit i això encaixa bé amb una banda on el Barça ja acumula molt talent ofensiu.
Cancelo, en canvi, necessita més pilota i més llibertat. Quan no pot assumir aquest protagonisme, el seu impacte disminueix. Aquesta diferència explica per què Flick comença a veure'l més com una alternativa puntual que com un titular estable.
Balde ja va viure exactament el mateix problema
La comparació amb Balde resulta inevitable. El del planter també va perdre terreny perquè Espart va respondre per sobre de l'esperat i va acabar alterant una jerarquia que semblava molt més clara abans de començar la temporada. Ara Cancelo descobreix que el jove no era únicament una solució temporal.
Hansi Flick no té cap problema a asseure futbolistes amb nom si considera que un altre ofereix major rendiment. Espart s'ha guanyat aquesta confiança des del camp i cada partit que manté el nivell fa més difícil justificar un canvi. Cancelo va tornar pensant que podria trobar minuts importants alternant tots dos laterals. Després de Mestalla, la realitat és molt més incòmoda, ja que per la dreta està condicionat per Lamine i per l'esquerra apareix Espart. Exactament l'escenari que temia, amb molt poc marge per convertir-se en titular.