Hans-Dieter Flick sempre ha reconegut la gran influència que va tenir el seu pare, Hans, en la seva carrera futbolística, malgrat tenir una relació marcada per la disciplina estricta que va forjar el seu caràcter i la passió pel futbol que li va transmetre des de ben petit. El destí ha fet que el pare de l’entrenador del Barça no pugui celebrar la que serà la segona lliga consecutiva del seu fill a la banqueta blaugrana, que pot arribar aquesta mateixa nit en un Clàssic contra l’adversari ancestral del club. Flick ha pres la decisió de retre el millor homenatge al seu pare dirigint el seu equip, tot i viure un moment molt dolorós, en un partit ja de per si molt emocional. Però el seu pare era un home de futbol, i guanyar al Madrid i guanyar la Lliga és el millor que pot fer el Barça per la seva memòria. A ell li deu Hansi Flick moltes coses, com ha reconegut en repetides ocasions. L’amor pel futbol, la seva resiliència i l’oportunitat de convertir-se en futbolista professional. Hans va ser un home molt estricte amb el seu fill, li va inculcar disciplina i el va educar en la cultura de l’esforç, però això marcar la seva personalitat, com a persona, com a jugador i després com a entrenador. Perquè va ser això el que va modelar el seu estil de lideratge oposat al del seu pare;  el va portar a prioritzar la confiança en els seus jugadors i veure els seus equips com una família, el que va ser clau en els seus èxits com el Mundial del 2014, el sextet amb el Bayern i, ara, en el possible doblet en el Barça que pot certificar aquesta nit. 

Flick està convençut que l’èxit i la vàlua professional que ha aconseguit es remunta a les seves experiències de la infància. “Estic molt agraït al meu pare per tot el que va fer possible per mi, i sé perfectament què volia dir amb tot allò. Però en aquella època no sempre va ser fàcil”, reconeixia en una entrevista amb el Süddeutsche Zeitung en el 2022, quan era seleccionador alemany. Explicava el tècnic blaugrana que, de petit, mai no sabia com reaccionaria el seu pare davant la següent decepció, i va aprendre ben aviat a “estar atent als estats d’ànim”. “Potser d’aquí em ve la capacitat de detectar els canvis amb tanta precisió”, explicava Flick. L’entrenador considera que aquesta intuïció també li ha estat útil dins del vestidor: “Intento identificar i resoldre els possibles conflictes tan aviat com puc”. Per això evita criticar els jugadors de manera immediata. “Primer els ensenyo què han fet bé. Abans de res, cal generar confiança; després ja hi ha temps per analitzar els detalls i millorar”, va assegurar. Parlava dels jugadors alemanys, però el temps no ha canviat la seva manera de portar els vestidors, gestionar els egos i tractar els jugadors, especialment en un vestidor tan jove com el del Barça, com si fos un pare, estricte però comprensiu.

Flick va publicar aquell 2022 un llibre titulat Wie wir Weltmeister wurden (Com vam arribar a ser campions del món) que se centra en el procés que va portar la selecció alemanya a guanyar la Copa del Món del 2014, quan Flick va ser assistent de Joachim Löw, i detalla el seu rol clau en la preparació tàctica i mental de l’equip. Inclou anècdotes personals, com la influència del seu pare en la seva disciplina fèrria -com castics per les derrotes- el van mostrar el camí cap a una filosofia oposada a l’estil patern, que va ser clau en èxits com el d’aquell Mundial, i determinant en la seva carrera com a jugador.  Flick atribueix al seu pare bona part del mèrit d’haver-lo convertit en un “futbolista de debò”. Tot i no haver pogut fer carrera professional ell mateix, Hans Flick va bolcar molts esforços en el desenvolupament esportiu del seu fill, que des de jove va haver d’assumir responsabilitats importants. Però aquells càstigs van ser durs, com quan tenia  11 anys, i després de perdre un partit amb l’equip juvenil, el va deixar sol en un bosc nevat i va haver de caminar diversos quilòmetres per tornar a casa. Allò el va servir per saber el que no faria mai amb els seus jugadors.

Flick assegura que el seu pare va ser clau en el seu esdevenir com a jugador de futbol, fins al punt que la família va centrar molts esforços en ell després que hagués d’assumir responsabilitats des de ben jove. En una altra entrevista, el tècnic del Barça reconeixia que “la meva mare el va donar a llum als 16 anys (...) el meu pare també era molt jove i va assumir la responsabilitat d’una família nombrosa des de molt jove”, ja que al cap de poc va néixer el seu germà. “Va treballar de valent per donar-nos una vida digna i va fer tot el possible per ajudar-me a aconseguir allò que ell no va poder: convertir-me en un veritable futbolista”. 

El tècnic recorda quan era petit i netejava les botes del seu pare, al que admirava quan jugava en el camp del BSC Mückenloch, on Hans Flick sènior era conegut com un “nou golejador” que, sobre el terreny de joc, transmetia una imatge “lliure i despreocupada”, en contrast amb el caràcter més rígid que mostrava en la seva vida quotidiana. Hans era el davanter centre del club on el seu fill va començar a  jugar entre el 1971 i el 1976, seguint la tradició familiar. Tot i l’oposició d’alguns familiars, el seu pare Hans va haver de jugar gairebé d’amagat i va transmetre al seu fill la passió pel futbol des de ben petit: l’acompanyava als partits i, juntament amb la mare, Traudel Flick, va donar suport en tot moment a la seva trajectòria esportiva. I li deu especialment haver evitat una operació en el maluc quan tenia cinc anys i un cotxe el va colpejar mentre anava en bicicleta. Els metges volien implantar-li uns caragols de titani, però el seu pare s’hi va negar. En canvi, el va animar a xutar la pilota, inclús amb la cama embenada i el va animar a no rendir-se mai. Ara, en el moment de l’adeu, les seves lliçons de vida tenen més sentit.