Deia Ernesto Valverde en la prèvia del partit que volia que el públic se centrés en els jugadors del seu equip i no en Antoine Griezmann. Aquest dissabte, però, la realitat ha estat ben diferent.
Des del primer moment, l’afició del Camp Nou ha deixat ben clara la seva postura: el davanter francès no és benvingut. Que el tren del Barça només passa una vegada és una fal·làcia -i si no, que li preguntin a Thierry Henry o Ousmane Dembélé- però les formes, en qualsevol cas, sí que són decisives.
Griezmann va plantar el Barça en un moviment que molts van catalogar d'humiliant. Humiliant ho va ser, sí, però no pas per la massa social blaugrana, per l’equip o per l’entrenador. La gravació de La decisión, un documental que comptava amb el suport de Gerard Piqué i el vistiplau de Samuel Umtiti, va servir per fer palesa la força del vestidor culer i la debilitat d’una directiva que s’havia encarregat de filtrar sense miraments que el matalasser estava fitxat.
Ara, la mateixa directiva vol tornar a convèncer el francès encara que costi 20 milions més i impliqui perdre qualsevol rastre de prestigi. Per sort, els socis, els autèntics propietaris del club i la part menys afectada per les carbasses del jugador, han dictat sentència: Griezmann no, gràcies.