El Girona aconsegueix, per fi, allò que persegueix des de fa anys: l’ascens a Primera Divisió. A falta de d'una jornada pel final de Lliga, els gironins es treuen un pes de sobre i es preparen per una temporada il·lusionant en què el Barça, el Reial Madrid o l’Atlètic visitaran l’estadi de Montilivi.
L’ascens ha estat conseqüència inevitable d’una temporada molt regular. El Girona ha sabut aguantar de peu quan la sort i els resultats no han acompanyat i avui recull el premi a la persistència. L’equip es va instal·lar a la segona posició a la jornada 15 per quedar-s’hi fins el dia d’avui. 27 partits i sis mesos després, l’ascens és una realitat per mèrits propis. En una Lliga tan llarga i exigent com la Segona Divisió, la gesta dels homes de Pablo Machín encara cobra major transcendència.
El Girona afrontarà l'últim partit sense res en joc. L’equip viatjarà a Còrdova per baixar la persiana del millor any de la història del club. I ho farà sense pressió perquè ha fet els deures quan tocava, guanyant quan les urgències i els rivals pressionaven.
Els gols són un dels grans arguments per explicar l’èxit del Girona. Amb una de les millors nòmines de davanters de la categoria, l’equip acabarà la temporada com el màxim golejador. Tot i no ser el que menys gols encaixa, la facilitat per veure la porteria rival s’ha traduït, en nombroses ocasions, en punts quan el partit es jugava a l’intercanvi de cops.
En l’aspecte golejador destaca un futbolista per sobre de la resta. Samuele Longo, davanter italià cedit per l’Inter de Milà, ha estat el referent en atac del Girona, per davant de futbolistes amb el mateix pes a l’equip com Fran Sandaza o Cristian Portugués ‘Portu’.
| Jugador | Partits | Gols |
|---|---|---|
| Samuele Longo | 36 | 14 |
| Fran Sandaza | 33 | 9 |
| 'Portu' | 40 | 8 |
| Borja García | 39 | 7 |
| Rubén Alcaráz | 24 | 6 |
Quart intent
L’afició del Girona és qui més mereix una alegria com aquesta. Els seguidors gironins celebren l'ascens i deixar enrere tres decepcions majúscules. L’equip, des del 2013, lluita per abandonar la Segona Divisió però sempre, per una cosa o una altra, s’ha acabat quedant a les portes.
El record de la temporada 2014/15 ja és menys pesat. El Girona ha superat una de les històries més cruels del futbol recent. I és que era virtualment de Primera però un gol del Lugo a l’últim minut ho va esguerrar tot. Montilivi es va ensorrar i la ferida semblava tan profunda com impossible de cicatritzar. El club es va refer i un any després, l’Osasuna, últim rival del playoff, el va tornar a deixar amb la mel als llavis.
A la quarta va la vençuda. Les derrotes han modelat el caràcter d’un equip que ha aconseguit situar la ciutat de Girona al mapa del futbol. Celebrar-ho és una obligació.