Fernando Alonso ha dit el seu últim adeu a la Fórmula 1 després d'acabar la cursa d'Abu Dhabi. Un pilot diferent i ja històric que baixa del monoplaça. Alonso ha acabat celebrant dos campionats del món, però les males decisions l'han allunyat de més títols.
De Minardi a McLaren
Disset temporades a la Fórmula 1 donen per molt. Des dels seus inicis a Minardi, quan va debutar al Gran Premi d'Austràlia al 2001 amb només 19 anys, a la veterania d'Abu Dhabi aquest 2018 amb 37. Un pilot que acaba tal com va començar: amb ganes de competir i amb el risc de la joventut passant per les seves venes.
Una temporada sense guanyar amb l'escuderia Minardi, amb cap punt, per passar un any sabàtic de pilot de proves i després passar a conduir un Renault. Sota la batuta de Flavio Briatore, amb l'escuderia blava i groga, Alonso va fer història.
EFE
La primera victòria d'Alonso a la Fórmula 1 va ser al GP d'Hongria de la temporada 2003. I per veure el seu segon triomf s'ha de mirar a l'any 2005, la temporada del seu primer títol mundial. Primer campionat al 2005 i segon al 2006 abans de les noves aventures. Alonso va ser el pilot que va destronar l'hegemonia del gran Michael Schumacher.
Decadència i males decisions
La història d'Alonso, però, va decaure després dels dos títols. Canvi a McLaren-Mercedes per una temporada i perdent el mundial en l'última cursa pels favoritismes dins l'escuderia britànica cap a Lewis Hamilton.
Després, retorn a Renault, en una època de clar descens de nivell dels monoplaces francesos, per acabar anant a Ferrari, també quan els Red Bull van tenir el seu ascens meteòric. Alonso, un pilot que no ha tingut sort amb els equips, però que sempre ha demostrat la seva gran qualitat i com encara a dia d'avui és un dels millors pilots.
EFE
El retorn a McLaren, també en un mal moment i quan el cotxe ja no era el que havia estat històricament, l'han deixat sense més títols i sense més victòries.
Alonso deixa la Fórmula 1 pel Mundial de Resistència, però amb unes xifres envejables: 313 curses, 32 victòries, 1.899 punts, 97 podis, 22 poles i 23 voltes ràpides. A més, dos campionats del món (2005, 2006) i tres subcampionats (2010, 2012, 2013).