El 3-0 d'Stamford Bridge no només va deixar dolor. Va deixar dubtes i va assenyalar noms propis. I entre ells, un destaca per sobre de la resta: Jules Koundé. El francès va quedar al centre de totes les crítiques. Va quedar exposat i assenyalat. I dins del club ja ningú ho amaga: el seu rendiment està perjudicant l'equip.
Els analistes van ser contundents. Paco González ho va resumir amb una frase breu i directa: “Ha estat molt per sota del seu nivell”. Desconnexió. Errors. Falta d’intensitat. La imatge del primer gol del Chelsea és, segons molts, el resum perfecte de la seva temporada. Una temporada espessa, irregular i inquietant.
Jules Koundé fa saltar les alarmes al Barça
En altres mitjans també van ser durs. Fernando Sanz ho va dir clarament: Koundé ja no aporta fermesa ni contundència. Cada error seu deixa l'equip exposat. Vulnerable. I el més preocupant és que aquest patró es repeteix una vegada i una altra. Contra rivals grans. I contra rivals menors.
La banda dreta és ara un problema estructural. Un forat tàctic. Una zona on el Barça pateix més del que hauria de patir. Amb Koundé, l'equip pressiona pitjor, replega pitjor i defensa pitjor. I això, dins del club, ha encès totes les alarmes. Totes. Fins i tot les de Deco.
La pitjor versió de Koundé des que va arribar al Barça
El director esportiu ha fet un pas al davant. Un pas necessari. Li ha parlat clar al francès. Li ha demanat que canviï. Que reaccioni i torni a ser el jugador que va convèncer tothom. I el missatge intern ja ha quedat instal·lat: això “no pot seguir així”.
Mentrestant, apareix Eric Garcia com a alternativa. Un jugador que està rendint millor. Més seriós en defensa. Més net amb pilota. Més concentrat. Quan juga ell, l'equip és més estable. Més ordenat. Més complet. I això ha mogut les jerarquies. Koundé ja sap que si no espabila, si no fa un gir radical, perdrà el lloc. No hi ha discussió.
Però el problema no és només físic. És mental. Des de l'inici de la temporada, Koundé arrossega falta de confiança. Falta de determinació. Ha perdut agressivitat i claredat tàctica. Arriba tard a les cobertures. No anticipa ni lidera. I això es nota en tot el bloc. Es nota en els centrals, en els migcampistes i en l'estructura en general. I Flick, encara que manté una certa fe, reconeix en privat que la situació s'ha complicat. Molt. I que revertir-la no serà senzill.
El Barça necessita el millor Koundé. Necessita la seva potència, la seva lectura i la seva intensitat. Perquè sense aquest nivell, l'equip pateix. Massa. I mentre no torni a ser ell mateix, continuarà sent un problema. Un problema que ja està afectant el rendiment col·lectiu. Un problema que Deco ha decidit afrontar de cara amb un missatge: o canvia, o el Barça canviarà sense ell.