El FC Barcelona de Joan Laporta, sota la direcció del nou tècnic Hansi Flick, està en ple procés de reconstrucció. Amb la urgència de tornar a la senda dels títols, el club ha considerat la necessitat de reforçar la seva plantilla amb fitxatges de primer nivell. Tanmateix, la recent victòria a El Clásico de pretemporada contra el Reial Madrid ha generat un canvi de rumb inesperat en la planificació esportiva del club, especialment respecte al fitxatge d'un migcampista estavella.
La irrupció dels del planter
La pretemporada del Barça ha estat una oportunitat perquè diversos jugadors joves demostrin la seva vàlua, i dos noms han brillat amb llum pròpia: Marc Casadó i Marc Bernal. Aquests dos futbolistes, formats a La Masia, s'han convertit en les grans sorpreses de l'estiu, especialment després de la seva destacada actuació en els partits contra el Manchester City i, sobretot, en la victòria per 2-1 davant el Reial Madrid.
Ambdós jugadors, que la passada temporada militaven en el filial, han estat alineats en el doble pivot del migcamp per Flick, en la qual cosa sembla ser un canvi tàctic significatiu per a l'equip. La tradicional formació 4-3-3, que ha estat un segell distintiu del Barcelona durant les últimes dècades, podria ser reemplaçada per un 4-2-3-1, una decisió que permetria a Casadó i Bernal assentar-se al primer equip.
Un canvi d'estratègia
El bon rendiment d'aquests del planter ha portat Hansi Flick a reconsiderar la necessitat de fitxar un migcampista de renom. Abans de la pretemporada, el Barça havia posat els seus ulls en jugadors com Joshua Kimmich del Bayern de Munic i Martín Zubimendi de la Reial Societat, dos noms que encaixaven a la perfecció en el perfil buscat pel club. Tanmateix, l'alt cost d'ambdós futbolistes, sumat a la delicada situació econòmica que passa el Barça, ha obligat la directiva a avaluar altres opcions.
Amb Casadó i Bernal demostrant que poden competir al més alt nivell, la urgència per incorporar a un migcampista de primeríssim nivell ha disminuït considerablement. Aquest gir en la planificació esportiva no només respon a les actuacions dels del planter, sinó també a la necessitat d'ajustar les expectatives financeres del club. L'opció d'apostar per talent intern, en lloc de realitzar un desemborsament milionari, s'ha tornat cada vegada més atractiva per a Joan Laporta i el seu equip.
Conseqüències per al futur
El canvi tàctic cap a un 4-2-3-1, amb un doble pivot compost per Casadó i Bernal, podria marcar l'inici d'una nova era en el Barça. Aquest sistema no només s'adapta a les característiques dels joves jugadors, sinó que també permet una solidesa defensiva més gran, una cosa que l'equip ha trobat a faltar en les últimes temporades.
A més, la promoció d'aquests del planter al primer equip envia un missatge clar: el Barça continua confiant en la seva pedrera com a pilar fonamental de la seva identitat i model de joc. Si bé la decisió de no fitxar Kimmich o Zubimendi pot semblar arriscada, els primers indicis suggereixen que l'equip podria haver trobat a casa la solució als seus problemes.
El Clàssic de pretemporada no només ha estat un triomf en el camp, sinó també en la planificació esportiva del FC Barcelona. Amb Casadó i Bernal llestos per assumir més responsabilitats, el fitxatge estrella que tant desitjava Laporta ja no vindrà del mercat, sinó del talent conreat a La Masia.