Carolina Marín ha anunciat aquest dijous la seva retirada i posa fi a una carrera irrepetible en el bàdminton mundial. La jugadora de Huelva, campiona olímpica a Rio 2016 i triple campiona del món, no competirà tampoc en l’Europeu que es disputarà del 6 al 12 d’abril a la seva ciutat natal, l’escenari on havia imaginat el seu adeu definitiu. A 32 anys, i després de molts mesos marcats pels dubtes sobre una possible reaparició, l’andalusa tanca l’etapa com a professional amb la sensació agredolça de no haver pogut escollir del tot el final. La seva voluntat era acomiadar-se a la pista, davant la seva gent, però l’estat del cos l’ha obligada a fer un pas al costat i a acceptar que el desenllaç havia de ser un altre.
Un adeu forçat per l’última lesió
La decisió arriba després de la greu lesió de genoll que va patir el 4 d’agost passat als Jocs de París, quan es trobava a tocar de la final olímpica. Aquell cop, especialment cruel tant pel moment com per la manera com es va produir, ha acabat marcant el desenllaç definitiu d’una carrera castigada també per altres lesions greus. Marín reconeix que “volia que el meu final com a jugadora hagués estat d’una altra manera”, però accepta que “a la vida, les coses no sempre passen com volem i ho hem d’assumir”. El seu desig era acomiadar-se sobre la pista de Huelva, davant la seva gent, però finalment el retorn no serà amb la raqueta a la mà, sinó amb un homenatge en el torneig continental.
Tot i això, la jugadora andalusa entén que el tancament de la seva carrera manté una càrrega simbòlica molt poderosa. En el vídeo fet públic aquest dijous, recorda que “en el fons” sí que va complir la seva paraula de retirar-se sobre una pista, perquè el seu darrer partit va ser a París, encara que “llavors no ho sabíem”. Ara, diu, el camí s’acabarà igualment a Huelva, encara que sigui d’una altra manera. “Volia que el camí acabés a Huelva i així serà”, afirma, abans d’afegir que tornarà a la ciutat “que em va veure néixer per tancar un cercle de moltíssims anys”. Allà hi serà per rebre l’afecte del públic i per acomiadar-se del lloc on va començar tot.
Un llegat que va més enllà dels títols
Marín deixa enrere un palmarès extraordinari, amb un or olímpic, tres Mundials, set Europeus consecutius i el número u del rànquing mundial, però reivindica sobretot l’impacte que ha tingut en el seu esport. Assegura que se’n va “molt orgullosa de tot el que he aconseguit”, i remarca que el més valuós no són només els títols, sinó haver-se guanyat “el respecte del món de l’esport” i haver contribuït a fer que el bàdminton sigui “reconegut, vist i practicat” a Espanya. En el tram final del seu missatge, també agraeix el suport rebut per l’equip, la família i els amics, especialment en els moments més durs, i resumeix tota aquesta etapa amb una frase senzilla però contundent: “Gràcies per viure al meu costat un viatge meravellós”.