L'última -i única- vegada que el Borussia Dortmund va visitar el Camp Nou, a la banqueta del cos tècnic del Barça hi havia José Mourinho, al terreny de joc Luis Enrique marcava un dels dos gols del partit i el braçalet de capità culer el duia Luis Figo. Per si tot això fos poc, aquell partit, disputat un 8 de gener de 1998, era una final continental: la Supercopa d'Europa, l'última edició jugada a doble partit d'un trofeu que l'any següent esdevindria l'oficiós torneig d'estiu del Príncep de Mònaco i que ara es disputa de forma itinerant per ciutats remotes del vell continent.

Aquella freda nit de gener en la qual els blaugrana van guanyar per 2-0 amb gols de Luis Enrique i Rivaldo, els homes de Louis Van Gaal van saltar a la gespa vestint una de les samarretes més estrambòtiques de la història del Barça. Eren els gloriosos temps de Kappa i la firma italiana, la d'aquell logotip amb una parella asseguda repenjada l'una amb l'altra, va crear pel conjunt barcelonista un disseny alternatiu a l'equipació oficial de la temporada 1997/98 i que els culers farien servir només en les competicions continentals: la Champions League i la Supercopa d'Europa.

Eliminats de la Champions a la fase de grups per culpa de les fatídiques derrotes a Newcastle o a Kíev davant el Dinamo d'un jove Shevchenko, la victòria d'aquell 8 de gener contra el Borussia i el consegüent empat 1-1 a Alemanya, que proclamaria campió el Barça, van ser un dels pocs records positius que aquella estrafolària equipació ha deixat per a la història.

Barça Supercopa UEFA

UEFA

Una dosi d'atreviment abans de l'era Nike

Injustament, poc s'ha escrit sobre aquella samarreta i sobre la línia de disseny de Kappa per a aquella temporada, per tant potser valdria la pena dedicar-hi mig minut. Posem-nos en situació, però. Maig de 1997, reunió entre els representants de Kappa i la directiva blaugrana. Els membres de la firma torinesa exposen dos models de joc per la temporada següent: pels partits de competició nacional, franges verticals blaugrana i pantalons blaus. Continuisme, classicisme i respecte per la identitat del club.

Podem imaginar-nos Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart o Nicolau Casaus assentint amb el cap, cofois. Pels partits de competició continental, però, Kappa presenta una equipació que sembla haver estat creada per dissenyadors sota els efectes d'alguna droga psicotròpica o directament per nens de 4t de Primària d'una escola elemental del Piemont, amb una samarreta bicolor i franges ovalades que, per si no n'hi hagués prou, presenta uns pantalons també bicolor.

A més, per acabar-ho d'adobar, la firma italiana proposa unes equipacions de porter en les quals el nom del porter estarà escrit de forma horitzontal al llarg de la màniga, amb un model on es pot llegir "V-I-C-T-O-R" a la màniga dreta i "B-A-H-I-A" a l'esquerra. Contra tot pronòstic, la directiva més carca, xarona i conservadora de tots els temps aprova els dissenys, encara que Nicolau Casaus difícilment mai aconseguís llegir el nom de "Carles Busquets" a les mànigues del porter de Badia del Vallès.

Hesp Barça FC Barcelona

FC Barcelona

Una samarreta de futbol o una armilla de cotxe?

Aquesta nit, ni el Barça de Leo Messi saltarà al terreny de joc en busca d'un títol continental, ni el Borussia Dormund de Marco Reus ho farà amb una samarreta tan singular com la que lluïen Ricken, Kirovski, Sammer o Chapuisat en aquella nit: una equipació fosforescent de groc nuclear que encara avui, vint anys després, és un record gairebé pornogràfic pels amants de les samarretes vintage. Amb ella havien guanyat l'any anterior la primera i única Champions del conjunt alemany, motiu pel qual aquella etapa gloriosa en la qual l'equip entrenat per Ottmar Hitzfeld va encadenar dues Bundeslligues, una Champions League, una Copa Intercontinental i una Copa Alemanya que és recordada com la del Borussia elèctric.

Dues dècades després d'aquella darrera final de Supercopa d'Europa jugada a doble partit, el Borussia Dortmund segueix tenint una sola Copa d'Europa a les vitrines i el Barça, en canvi, en té quatre més que aleshores. Avui, 21 anys més tard, José Mourinho ja no és un humil 3r entrenador, Luis Enrique és seleccionador espanyol i Luis Figo és recordat com el gran traïdor de la història del Barça, però dins aquest oceà de canvis deparats per la inexorable evolució del temps, hi ha una cosa que avui al Camp Nou semblarà no haver canviat: l'equip blaugrana sortirà a jugar amb una equipació, la d'aquest any, que sembla dissenyada per un aficionat de Mondrian amb TOC després d’una ingesta massiva de metamfetamina. O que potser és un homenatge implícit a aquella samarreta de 1998 que, avui en dia, no és més que una peça de col·leccionista venuda a preu d'or a les botigues de segona mà especialitzades en samarretes de futbol.