Molt poques enquestes garanteixen l'entrada de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona en aquestes eleccions municipals. Però Anna Grau (Girona, 1967) busca transmetre tota l'empenta possible fins al punt de veure's decidint el futur alcalde de la capital de Catalunya. Ha fet una campanya disruptiva, erigint-se com l'abanderada contra les ocupacions de la Bonanova. Insisteix que és un dels principals problemes que viu la ciutat. En aquesta entrevista amb ElNacional.cat, Grau també vol desmarcar-se del que va passar quatre anys amb Manuel Valls ("una vergonya per a Ciutadans"), que va regalar els vots a Ada Colau per evitar un alcalde independentista. De fet, es mostra disposada a parlar amb qualsevol candidat excepte una: l'actual alcaldessa.
Diuen de vostè que era una nacionalista convençuda. Quan es va tòrcer tot?
Jo era una catalanista convençuda. Venia orgullosament d'una família molt catalana i catalanista. I semblava que érem els bons de la pel·lícula, els que donàvem lliçons de maneres i democràcia als altres. Probablement ho recordo una mica idealitzat, eh? Perquè ja llavors hi havia goteres. En tot cas, en un moment donat, l'oasi català es va començar a enrarir i jo, precisament per ser periodista, ho vaig notar abans. Elements hostils i una forta pressió per viure la catalanitat d'una determinada manera. No ser independentista i no acceptar un predomini de l'independentisme en àmbits professionals, civils, i socials va començar a ser un problema. Aquí és on jo em vaig plantar. Jo intento ser coherent amb els meus valors: que ningú és més que ningú i si tinc dues llengües no me n'he de deixar prendre cap ni una.
I ara es considera catalanista?
Em considero molt catalana. I que el catalanisme ha perdut el nord, ha perdut el focus. Ja no és una cosa integradora. Ha esdevingut excloent. Potser si es negociessin menys indults i més Rodalies, millor ens aniria. Però en tot cas, demostra el grau d'intransigència, que va a més en tots els àmbits polítics. Això també ho veiem en l'àmbit de l'esquerra. Primer eren socialistes progres, després són de Podemos i ara són ultraintervencionistes radicals i molt agressius.
"Agressius"?
L'esquerra, per no admetre que les polítiques que proposa generalment augmenten les desigualtats, en lloc de minvar-les, ha fet el salt al control de la vida privada. Ja tenim una esquerra intervencionista a la vida privada, que diu a tothom el que ha de fer, com no es veia des dels temps del franquisme. Des de la Sección Femenina que no vèiem un feminisme com el de la senyora Montero i amigues.
Però és comparable al franquisme...?
Totalment, sí, sí. El règim franquista, que s'alinea amb els grans feixismes, mai va estar tan elaborat teòricament. Franco sap que vol manar, sap que vol ser un dictador, això ho té clar, però no sap com dotar de contingut la seva dictadura. I tira del fons d'armari de l'Església catòlica més rància de l'època i imposa aquests valors a tothom. La dona devia obediència al marit, l'adulteri femení era presó...
I és comparable?
Tot això que ara ens semblen disbarats no és tan diferent d'algunes coses que es propugnen des del Ministeri d'Igualtat i de les seves terminals podemites. I amb el temps ho acabarem lamentant.
"Des de la Sección Femenina que no vèiem un feminisme com el de la senyora Montero i amigues"
Aterrant una mica a la realitat barcelonina, les polítiques del govern de Colau són equiparables en l'autoritarisme al règim franquista?
No, perquè no li deixen. Però si pogués... Jo he conegut pocs polítics tan autoritaris com l'Ada Colau. Una cosa que m'astora és que vas veure a entitats, a visitar barris, i tothom es queixa del mateix: la Colau no m'agafa el telèfon, la Colau no vol parlar amb nosaltres, la Colau no ens vol rebre. Em costa d'entendre com es poden aplicar polítiques tan dràstiques com les que ha aplicat amb tan poc consens. Això explica, segurament, que el cicle Colau estigui accelerant el seu final. Estic convençuda que Colau no serà alcaldessa de Barcelona. Perquè li serà difícil i perquè ja no vol donar la cara. Vol fer el salt a Madrid amb la Yolanda Díaz. De Barcelona ja se n'ha avorrit i es nota.
No és una banalització de l'autoritarisme?
No. A veure, l'autoritarisme és autoritarisme. En no democràcia, l'autoritarisme no té cap límit, però en democràcia té el límit que els votants li vulguem posar. A Catalunya fa molts anys que hi ha molta gent que calla per no discutir, i això ha distorsionat el debat polític i, diria, el debat civil, social i familiar. A les sobretaules, als telenotícies, a molts debats, fa molts anys que només parlen els mateixos. Llavors, això té conseqüències. Només en un entorn polític molt alterat és possible normalitzar coses com l'ocupació o discutir si som bilingües.
El seu lema de campanya fa una crida alliberar-se. De què?
De la por a la complexitat, de la por a dir que es pensa. El "haga como yo y no se meta en política" hauria d'estar superat. Vostè em deia si jo podia comparar Ada Colau amb Franco. Home, no ho penso per falta de mitjans, però no per falta de ganes. Però sí que el podria comparar amb el de Jordi Pujol. Va arribar a manar una bestialitat. I fins i tot els adversaris polítics li tenien por. Es va inventar allò del "això no toca". L'Ada Colau és igual, només que amb menys complexos, perquè en ser d'esquerres es pensa que no ho ha de justificar.
Quina seria la primera mesura com a alcaldessa?
Les meves quatre línies vermelles. La primera, bilingüisme actiu i proactiu, acabant amb les polítiques hispanòfobes de l'Ajuntament i deixar de subvencionar Plataformes per la Llengua i altres entitats cutremafioses. La segona STOP Superilles: corregir l'urbanisme bolivarià i ressuscitar la mobilitat. Hi ha coses que no es podran revertir, com la Superilla de Consell de Cent, però hi ha moltes altres que sí. La tercera, revertir la gran destralada fiscal de l'any 2020, que van apujar tots els impostos sense pietat, sense misericòrdia i sense sentit perquè no hi veiem un retorn social. I la quarta, òbviament, fora ocupes, zero tolerància. Aquestes són les quatre línies vermelles sense les quals Ciutadans no farà confiança a ningú. No donarem xecs en blanc a ningú. L'única línia infranquejable és que jo mai ajudaré que Colau torni a ser alcaldessa. Tots els altres en podem parlar sobre la base del programa.
Les ocupacions són realment un dels principals de Barcelona?
Em sembla que sí. Vostè creu que no?
Jo pregunto.
Miri, jo soc periodista com vostè i una de les coses que em preocupen...
No li preocupen més els pisos buits, les famílies vulnerables desnonades, gent que ha d'ocupar perquè no té on viure, perquè no hi ha una administració que li doni un sostre...?
Tot plegat està interconnectat, però no de la manera que ens està explicant l'Ajuntament. Jo com a periodista estic molt preocupada per la deriva propagandística del discurs polític i per la manca de sentit crític dels mitjans de comunicació. Jo continuo aplicant tècniques periodístiques a la meva feina política i parlo amb molta gent. Cada dia parlo amb molta gent i creo molta informació. I les conclusions a les quals he arribat és que els ocupes no solen ser gent vulnerable.
Té dades per afirmar això?
Tinc bastants percepcions i parlo amb molta gent, insisteixo. Normalment, la persona de debò vulnerable és la que dorm al carrer o la que es troba, per exemple, que està vivint en un pis i li ha fallat tot. Els autèntics vulnerables estan deixats de la mà de Déu. A Barcelona no se n'ocupa ningú. Una dada important: el proper recompte dels sense llar es farà el dia 30 de maig, dos dies després de les eleccions. No tenen nassos de fer-lo abans. S'intenta tapar la nefasta política d'habitatge amb un festival de l'ocupació, festejant els ocupes, convertint Barcelona en el Camí Santiago de l'ocupació delinqüencial i ideològica, barruda i molt agressiva.
Li he demanat dades i m'ha parlat de "percepcions".
A veure, l'any passat va haver-hi 7.005 casos d'ocupació il·legal a Catalunya, un 40% dels casos que hi ha a tota Espanya. Un 20% de tots aquests casos estan a Barcelona. Han baixat, sí, però continua sent altíssim. I el pitjor és la combinació d'un marc legal ambigu, que té un efecte crida, amb una actitud permissiva de l'Ajuntament, però també de la Generalitat. Amb l'actitud delictiva, violenta i amenaçadora que estan adoptant els ocupes del Kubo cap a tothom que se'ls hi acosta, n'hi hauria prou per entrar la policia i emportar-se'ls. Si jo surto en un balcó amb una destral a dir que vull matar algú, segurament la Guàrdia Urbana vindrà a buscar-me. I amb raó. No actuen perquè tenen por de les conseqüències. Com Trias es va baixar els pantalons a Can Vies. L'Ada Colau és que és una d'ells: va arribar a l'alcaldia a espatlles dels ocupes i a espatlles dels ocupes vol sortir per anar-se'n a Madrid.
Els veïns de Sant Gervasi no han denunciat incidents fins que determinats partits, també vostè, han anat a manifestar-s'hi a les portes d'una campanya electoral.
On viu vostè? Li puc preguntar a quin barri viu?
Al Raval.
Jo tampoc visc a Sarrià-Sant Gervasi, però últimament hi vaig molt sovint. I parlo amb molts veïns. La llegenda urbana que els veïns estan contents del Kubo i La Ruïna, ja li dic que no. Fa tres dimarts que protesto pacíficament i els veïns venen i em diuen que n'estan farts, que ja n'hi ha prou, que els desallotgin d'una vegada. Jo, que soc periodista com vostè, vaig directament a la font. I li asseguro que si no tingués la certitud que els veïns de la Bonanova ens agraeixen molt massivament la nostra presència, no hi aniria. Ja veurà que el dia que els desallotgin hi haurà festa major.
Per vostè és el mateix ocupar per necessitat que ocupar per ideologia?
Jo no crec que ningú ocupi per necessitat. I crec que si algú empeny algú altre a ocupar per necessitat no és una persona progressista, és una mala persona. L'Ajuntament té mà dura amb els autènticament vulnerables, que sempre són els que paguen. I servilisme amb les màfies de l'ocupació, que són els que li fan por a tothom, es passegen pel carrer amb destrals i fan i desfan carreres polítiques com les de l'Ada Colau.
Què en pensa de Desokupa?
L'empresa Desokupa no hauria d'existir. Els desallotjaments s'han de fer amb ordre judicial i actuant la policia. No ha d'anar un senyor privat a guanyar diners amb la desocupació. Però és que ara hi ha màfies guanyant diners.
I quina és la seva política d'habitatge?
Tenim una crisi d'habitatge tan forta a Barcelona que fins i tot, si fos veritat que es poden crear els vuit mil habitatges que ha dit Ada Colau, ja no hi seríem a temps. S'ha de desbloquejar el lloguer com més aviat millor. A la pròxima legislatura han de sortir com sigui 2.500 places de lloguer. Hi ha setanta solars on això es podria fer. Però a més a més cal un pla de xoc d'incentius al propietari: abaixar impostos i donar seguretat jurídica, que passa per fer fora els ocupes. I avalar els joves. Tot això, que ha estat un desastre, empitjorarà amb la llei d'habitatge que s'ha aprovat al Congrés. Aquesta porqueria de política d'habitatge no només no millorarà la situació, sinó que l'empitjorarà.
Passem al bilingüisme. Quin problema té el castellà a Barcelona?
El castellà no té un problema a Barcelona. El tenen les persones castellanoparlants. Tornant al símil anterior. L'administració franquista va fer grans esforços per eliminar el català de la vida pública, de les escoles, de l'administració, que no fos una llengua de prestigi, que fos la llengua de la minyona. No se'n va sortir. Però sí que va aconseguir generar molt patiment a molts parlants de català. Ara s'intenta el contrari. Jo quan veig una persona, filla de pares castellanoparlants, que diu que està molt contenta per la immersió, que això l'ha fet prosperar socialment. És fantàstic que el català sigui un ascensor social, però el castellà també. Quin missatge enviem? Que en català prosperes i en castellà fregues escales?
"Colau vol fer el salt a Madrid amb la Yolanda Díaz. De Barcelona ja se n'ha avorrit i es nota"
Novament, és comparable al franquisme...?
A mi em sembla que se'ns n'ha anat l'olla. Que avui en dia en un món global lliure i democràtic es poden defensar totes les llengües. El mateix Pla Nacional per la Llengua de la Generalitat de Catalunya reconeix que les actuals polítiques hispanòfobes fan recular l'ús social del català. És inconcebible que avui en dia, amb tants punts a favor, cada vegada hi hagi menys gent que parla el català. I és un signe d'avís: que la politització de la llengua no ajuda el bilingüisme, però tampoc ajuda a l'extensió social del català. Jo vull defensar el català i el castellà amb alegria. I vull que tothom estimi les dues llengües de Catalunya.
No creu que les dades d'ús social del català reflecteixen justament que no es protegeix prou?
No, al contrari. Penso que la política hispanòfoba cateta, tant de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona, no només lesiona els drets dels bilingües, no només giberitza la cultura barcelonina i catalana i ens fa semblar de tercera regional, sinó que té un impacte en l'ús social del català, que recula.
S'ha parlat molt d'inseguretat. És un problema real?
Jo penso que sí. Feia tres mesos que vivia a Barcelona i em van entrar a robar a casa mentre dormia. Això no m'ha passat a Madrid, ni a Nova York, ni en ciutats molt perilloses. A sobre, quan vaig anar a denunciar als Mossos d'Esquadra, em van agrair molt la denúncia, però em van dir que m'oblidés absolutament que hi poguessin fer res. M'arriben constantment relats de persones que estan en un problema un dissabte a la nit, avisen els Mossos i no hi van perquè no tenen efectius. I la Guàrdia Urbana tampoc. No té sentit omplir Barcelona de punts liles si llavors no pot anar-hi un policia. Aquí s'han fet molts desbarats amb la seguretat. Per començar, des d'una perspectiva nacionalista, es va considerar que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no havien de patrullar els carrers, només Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana. Però no n'hi ha prou. Demanem 1.500 agents més de la Guàrdia Urbana, pistoles Taser, càmeres de videovigilància, unitat especial antiocupes. Però també actitud, que no hi hagi por de treure'ls al carrer. Sembla que aquí fer servir la policia sigui de mal gust o sigui una cosa antiprogre. No hi ha res més progressista que jo pugui anar pel carrer sola a les tres de la matinada i no hagi de tenir por de res.
La delinqüència molts cops està relacionada amb la pobresa.
N'hi ha, però no barregem conceptes. Una cosa és que hagis de tenir una política social efectiva, que aquest ajuntament no la té. Això és un govern de comunistes de l'iPhone. No tenim una política social digna d'aquest nom i evidentment que tenim un tipus de delinqüència associada a la pobresa. Però són problemes diferents. Has de tenir una política social i una política de seguretat. Una no exclou l'altra i una no excusa l'altra. Si un delinqüent multireincident té un problema social, ja ens n'ocuparem quan estigui a la presó, ja el reinserirem, ja l'enviarem a educadors. Però si és un delinqüent, ha d'entrar a la presó. Ni l'ocupació és la solució als problemes d'habitage ni la delinqüència als problemes d'exclusió social.
I com es fa una "política social efectiva", fent servir els seus termes, abaixant els impostos?
Hem detectat una quantitat desmesurada d'impostos que van a xiringuitos colauistes. Només eliminant això, eliminant les partides...
Què són els xiringuitos colauistes?
Doncs mira, entitats que no serveixen per res, excepte per col·locar amics de la senyora Colau. Observatoris dels drets humans que només serveixen per pagar sous aclaparadors a persones que han estat o estaran als comuns. Persones com Asens o Pisarello s'han fet la barba d'or amb entitats d'aquesta mena. Jo m'he estat una tarda sencera discutint al Parlament 90.000 euros de subvenció en una entitat que havia fet una anàlisi del Bicing des d'una perspectiva de gènere. Coses així són les que s'han d'acabar. I potser quan li demostrem a la gent que els impostos es fan servir bé, potser al ciutadà no li sabrà greu tornar a pagar una mica més. Però en aquests moments el que es fa és sagnar la gent, les entitats i els negocis i obligar a tothom a pidolar ajudes, a entrar en xarxes clientelars per sobreviure. I això és una manera mafiosa d'entendre la gestió dels recursos públics.
"Demanem 1.500 agents més de la Guàrdia Urbana, pistoles Taser, càmeres de videovigilància i una unitat especial antiocupes"
STOP Superilles. No és anar en sentit contrari al que fan les principals ciutats europees i occidentals?
Miri, jo he viscut sis anys a Nova York. I al centre és veritat que avui en dia no veus pràcticament vehicles privats. La gent es belluga bàsicament en transport públic, que funciona 24 hores, 7 dies a la setmana, i cobrint tot el perímetre. Han aconseguit que la gent no agafi el cotxe privat, però no per la via de la coerció, sinó de donar facilitats per fer-ho d'una altra manera. Aquí s'ha volgut fer tot molt de pressa, molt malament, molt poc consensuadament, molt a batzegades. Perquè la senyora Colau sabia que el seu cicle seria curt i ho ha volgut fer tot molt de pressa i corrent, sense consultar ningú i sense un pla. Després de les animalades que s'han fet amb l'urbanisme i la mobilitat, no es podrà revertir tot. Algunes coses que s'han fet ja no tenen remei. Asfaltar Consell de Cent i posar una porqueria com aquesta, i dir-ne zona verda, no és crear zones verdes. És enganyar la gent. Tot això ara s'anirà veient. Ho haurem d'arreglar. Però no vull enganyar la gent. No ho podrem arreglar d'un dia per l'altre.
Pel seu discurs, entenc que no farà com Manuel Valls, que va donar els seus vots a Colau per evitar que hi hagués un alcalde independentista...
Manuel Valls és una vergonya per Ciutadans. És un dels grans fracassos de Ciutadans. I és una mostra del que no s'ha de fer en política. Tu no has d'entrar per personalisme i per fam de moqueta i cotxe oficial, no has de donar xecs en blanc i no has de vendre la teva ànima per dos assessors més. Ciutadans va aprendre amargament d'aquella lliçó. D'allò n'hem après, allò no es repetirà. Ciutadans entra a l'Ajuntament per defensar un programa de govern i uns principis. I costarà més, costarà menys, però jo no tinc pressa.
M'ha parlat de ser força de govern. Entenc que amb Ada Colau no...
No!
Però amb Maragall o Trias estaria disposada?
Jo tinc molt clar que amb l'Ada Colau no tinc res en comú. Tots els altres candidats a l'alcaldia de Barcelona per mi són un misteri. Penso que ells tenen moltes més dades del que vull fer jo que jo del que volen fer ells. Per tant, excepte l'Ada Colau, a mi qualsevol candidat que vulgui negociar, que em compri les línies vermelles, en podem parlar. No sé si ells estarien disposats a parlar de bilingüisme, STOP superilles, abaixar els impostos i STOP ocupes. Qui s'hi apunti en podem parlar.
Seran unes eleccions molt competides per totes bandes. Què la diferència vostè d'altres candidats com Daniel Sirera o Eva Parera?
Tot. Absolutament tot. Nosaltres no som marca blanca de ningú, mai hem volgut ser l'UPN de ningú. I quan això ha pogut semblar per pactes fora de Catalunya, l'electorat ens ha dit clarament que no volia això, que volia un Ciutadans lliure, fort i independent. Jo penso que Ciutadans va néixer a Barcelona per servir a Barcelona i a Catalunya. La resta d'Espanya s'ha de supeditar al projecte a Catalunya. Jo tinc el compromís del secretari general de Ciutadans a Espanya, Adrian Vázquez, que a Catalunya tenim mans lliures per fer el que considerem convenient i per ser força de govern aquí. I això ens diferencia totalment del senyor Sirera, que representa un partit que fa molt de temps que va abandonar Catalunya. I la senyora Parera és hereva política del senyor Manuel Valls, del senyor Duran Lleida, d'una visió lobista de la política, d'una versió instrumental. I no té res a veure amb nosaltres.
"Les eleccions del 28-M retornen Ciutadans al quilòmetre zero"
Aquestes eleccions seran una prova de foc de Ciutadans?
Jo penso que ens retornen al quilòmetre zero de Ciutadans. Roda el món i torna al Born...
El mateix va dir Manuel Valls...
Sí, però ho dic en català i seriosament. Jo no soc una resta de sèrie de la política francesa ni faig turisme polític. Jo he estat vint anys fora de Catalunya. He tornat ara a casa. Ciutadans també ha donat moltes voltes i d'alguna manera s'ha tornat al quilòmetre zero, a l'origen. No em vull ni imaginar una Catalunya i una Barcelona on no hagués nascut Ciutadans. Estaríem molt pitjor. No hi hauria esperança. No hi hauria salvació de moltes coses. El 28-M torna a començar tot. Barcelona sortirà de la decadència.
Bona part de les enquestes els deixen fora.
Bé...
No se les creus?
No. Jo em llevo cada dia amb una enquesta que em diu que em quedaré fora de l'Ajuntament i amb una altra que em diu que decidiré l'alcalde. M'agafo amb molta calma totes dues coses. Jo sé que seré a l'Ajuntament i sé que puc decidir l'alcalde de Barcelona, suposant que no sigui jo.
I què passarà si queden fora?
No passarà.