Tal dia com avui de l’any 1448, fa 573 anys, cap a la una de la matinada; es va produir un moviment sísmic a la comarca del Vallès —amb epicentre en algun indret entre Cardedeu i Llinars, i que els investigadors estimen que seria d’intensitat VIII en l’Escala de Richter—, que va provocar un mínim de 108 víctimes mortals. Segons la investigació historiogràfica, el terratrèmol del Montseny seria el segon moviment sísmic més intens i més mortífer de la història de Catalunya, només precedit pel Terratrèmol de la Candelera, d’intensitat IX en l’Escala de Richter, amb epicentre a Camprodon (Ripollès), que s’havia produït tan sols vint anys abans (2 de febrer de 1428), i que havia causat un mínim de mil víctimes mortals.

Segons les fonts documentals, aquell moviment sísmic va provocar l’ensorrament de dotzenes de cases —especialment a la zona del Montseny—, que estaven en una situació de seguretat precària (durant la tardor-hivern de 1447 i la primavera de 1448, Catalunya havia viscut un episodi d’aiguats intensos i continuats que havien podrit les bigues de moltes construccions). A tot això es va sumar el fet que aquell terratrèmol es va produir de nit, quan la immensa majoria de la població era dormint a l’interior de les seves cases. Segons les mateixes fonts, només a la zona del Montseny van morir un mínim de 108 persones, tot i que la investigació moderna estima que aquesta xifra es podria multiplicar per cinc o per sis.

També segons les mateixes fonts, els efectes d’aquell terratrèmol es van fer notar arreu del país. El castell de Llinars i el campanar de Cardedeu van quedar greument danyats. I està documentat que, també, van patir danys importants els castells del Papiol, de Sentmenat, de Montornès, de Sant Pere de Vilamajor (en les proximitats de l’epicentre) i el de Montsoriu (prop d’Arbúcies); els monestirs de Sant Genís de Rocafort (prop de Martorell), i de Santa Maria de l’Estany (prop de Moià); i la muralla de Barcelona. També les fonts revelen que aquell terratrèmol va afectar algunes construccions a les ciutats de Lleida, de Girona, i de Perpinyà; i fins i tot s’esmenten afectacions en petites poblacions als voltants de Narbona i Carcassona (al Llenguadoc).