Tal dia com avui de l’any 1909, fa 113 anys, el govern espanyol presidit pel monàrquic conservador Antonio Maura, pressionat pels esdeveniments recents de Catalunya (la revolta de la Setmana Tràgica) aprovava una llei que deixava, temporalment, sense efecte la redempció del servei militar obligatori i de les lleves forçoses de reservistes per a la guerra amb l’aportació de 1.500 pessetes de l’època a la caixa del Ministeri de Defensa espanyol. L’any 1909, aquelles 1.500 pessetes equivalien a uns 50.000 euros actuals.

La revolta de la Setmana Tràgica a Catalunya, especialment als centres industrials del país, havia estat una protesta contra la guerra de Melilla (1909), ordida pel rei Alfons XIII, el ministre Romanones i el navilier López Güell. Però també havia estat una protesta contra les classes privilegiades, que pagaven les 1.500 pessetes per evitar que els seus fills fossin mobilitzats. Precisament, en aquella guerra, el govern espanyol havia mobilitzat 9.000 reservistes catalans, que ja havien complert el servei militar obligatori i que eren l’única font de recursos de les seves famílies.

En aquell context històric, les classes populars no tenien capacitat d’estalvi, i en cap cas podien fer front a les 1.500 pessetes de l’exempció. I tampoc existien les prestacions públiques de caràcter social; que, des del moment en què els reservistes eren mobilitzats, haurien protegit econòmicament les seves famílies. Les massacres de soldats colonials a mans de l’exèrcit indígena, en bona part a causa de l’actitud de perdonavides dels comandaments espanyols, havia sumit milers de famílies catalanes en la misèria més absoluta, sense possibilitats de sortir-se’n.

La suspensió d’aquella llei d’exempció només va tenir un caràcter temporal, però va marcar una fita en la terrible injustícia que marcaven les lleves. No obstant això, quan el paisatge social a Catalunya es va calmar, els governs espanyols van recuperar la llei d’exempció de les 1.500 pessetes, que no seria definitivament derogada fins passats vint-i-dos anys, amb la proclamació de la Segona República (1931).