Tal dia com avui de l’any 1148, fa 874 anys, un exèrcit cristià format per les hosts del comtat independent de Barcelona; dels ordes religiosos del Temple i de l’Hospital; per tropes mercenàries angleses; i per un estol naval genovès; culminava el setge de Tortosa amb l’assalt i conquesta de la ciutat. Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona; entrava a Tortosa, la plaça més important —demogràficament, econòmicament i militarment— de la vall baixa musulmana de l’Ebre; i assolia la frontera que tres segles i mig abans (804) havia intentat abastar Carlemany per a crear la inèdita Marca Hispànica.
En el moment que es va produir la conquesta, la Turtuixa àrab era una ciutat d’uns 10.000 habitants —poblada, bàsicament per indígenes d’origen hispanoromà i hispanovisigòtic, que havien estat islamitzats i arabitzats durant la dominació andalusina (714-1148)— i que, durant l’any següent (1149), van ser expulsats en direcció al regne taifa de València. En el seu lloc, les cases i alqueries del terme de Tortosa van ser ocupades per població cristiana; procedent, majoritàriament de les valls del Segre, del Cinca i de l’Ebre; i en menor mesura de la Catalunya Vella, de la Marca de Gòtia (actual Llenguadoc), de Provença i de Ligúria.
Tortosa era la ciutat més poblada i urbanitzada que, fins llavors, havien guanyat els comtes barcelonins, tant els de l’època carolíngia com els independents. Amb anterioritat havien guanyat Tarragona (1114), la gran ciutat del quadrant nord-oriental peninsular durant les etapes romana i visigòtica (segles II aC a VIII dC). La Tarragona de la plenitud romana havia concentrat 30.000 habitants (tres vegades la població de la Tortosa àrab) i una trama urbana de 120 hectàrees (sis vegades l’extensió de la Tortosa àrab). Però en el moment que Ramon Berenguer III l’havia recuperat, la vella Tàrraco era una ciutat fantasma, abandonada des de la conquesta àrab (714).