Tal dia com avui de l’any 1850, fa 175 anys, a Reus, naixia Rosa Mauri Segura, que en el decurs del temps es convertiria en la millor ballarina catalana del segle XIX. Rosa Mauri, que seria coneguda com a Roseta Mauri, havia nascut en una família formada per Pere Rafael Mauri —fill de Reus però amb arrels a la Pobla de Segur i a Riudecols— i Carme Amanda Segura —filla de Palma—. Quan va néixer Roseta, el seu pare —Pere Rafael— ja feia dos anys que formava part del cos de ball del Liceu i, poc abans, havia estat nomenat primer ballarí de la casa. Durant la infantesa de Roseta el seu pare va ser primer ballarí del Teatre Principal de Barcelona i del Teatre de les Comèdies de Reus, i va ser qui la va iniciar en aquesta disciplina artística.

Roseta Mauri va debutar amb tan sols quinze anys al Teatre Principal de Palma (1865) i hi va ser tota la temporada. L’any següent (1866) es va incorporar al planter artístic dels teatres Principal de Barcelona i Euterpe de Reus. Però les seves extraordinàries qualitats artístiques i la seva —cada cop— més depurada tècnica la situarien en l’escena internacional. Entre 1866 i 1870 va actuar a Hamburg i a París, i quan va tornar a Barcelona va ser per ser la primera ballarina del Liceu (1870) i del Teatre Principal (1873). En aquell moment ja era considerada la millor ballarina catalana i una de les millors d’Europa, i la seva fama la portaria a actuar, de nou, a París, a Milà, a Trieste, a Viena, a Torí i a Roma.

Durant setze anys (entre 1878 —quan tenia vint-i-vuit anys— i 1894 —quan en tenia quaranta-quatre) Roseta Mauri va ser la primera ballarina i l’autèntica estrella del Teatre de l’Òpera de París (va actuar en més de cent representacions). Durant aquella època, també va ser una destacada socialité envoltada de certa polèmica. Es va dir que el rei Víctor Manuel II d’Itàlia li havia declarat el seu amor (1875) i que ella l’havia rebutjat amb l'enginyosa frase: “Majestat, el meu amor és la dansa”. I que trenta anys més tard (1905) l’advocat, corresponsal de guerra i polític francès Antonin Proust, secretari del president del govern Leon Gambetta (1879-1882), es va suïcidar quan Roseta el va rebutjar obertament (1905). Roseta va morir a París, el 1923, a setanta-tres anys.