Tal dia com avui de l’any 1902, fa 120 anys, a la Fuliola (Urgell) naixia Ramona Rovira i Garriga, que en el decurs de la seva vida seria una de les cupletistes més cèlebres del Paral·lel barceloní. Va debutar el 1921, i l’any següent ja publicava el seu primer disc que incloïa èxits com La muller d’en Manelic i La filla del pescador. No obstant això, Ramona Rovira seria recordada per un tango que, inicialment, no va tenir èxit; però que amb el decurs del temps es convertiria en una de les melodies més representatives de l’edat d’or del Paral·lel: Fumando espero, obra de Joan Viladomat. L’any 1927 ja era una de les peces musicals més conegudes a Nova York i a Buenos Aires.
Ramona Rovira havia nascut en un entorn familiar humil però amb una gran inclinació per les arts. El seu germà Jaume i la seva germana Carme també consagrarien la seva vida a la música. I ella, quan tan sols era una adolescent (1914) marxaria a servir com a minyona a Barcelona, seguint els passos dels seus germans grans. Durant aquells primers anys invertiria tots els seus estalvis en rebre una formació musical, de la mà del mestre Vicenç Martín Quirós, un dels principals compositors i productors del Paral·lel barceloní dels anys 10 i 20 del segle XX. No obstant això, el debut de Ramona arribaria de la mà de Joan Viladomat, l’autor de Fumando espero.
La carrera de Ramona Rovira es va apagar després de l’ocupació franquista de Barcelona (1939). Les noves autoritats del règim nacionalcatòlic van exercir una brutal censura a la producció artística, i el Paral·lel barceloní va entrar en crisi. Les actuacions de Ramona Rovira es van anar espaiant en el temps i l’última interpretació seria el 1944 al Circ Roxy. Durant aquells anys de retirada dels escenaris, Ramona va ser abandonada pel seu marit, però ella es va quedar els dos fills d’ell i els va criar fins que van ser grans. Ramona Rovira, la cupletista de Fumando espero va morir a Barcelona, als 61 anys, a casa de la seva germana Carme i del seu cunyat i representant Joan Canela.