Hi ha espectacles que vols veure, i n’hi ha d’altres que t’absorbeixen. Supersàpiens pertany indiscutiblement a aquesta segona categoria. Dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Marta Torné i Enric Cambray, la proposta converteix un espai de 2.000 metres quadrats en un laboratori emocional, tecnològic i polític. No és només teatre: és un avís. Un advertiment elegant, divertit i inquietant alhora sobre cap a on ens pot portar el progrés quan ens hi llancem sense preguntes.
L’obra parteix d’un plantejament senzill —un conseller de Salut convençut que tots els sàpiens són iguals, i una dona misteriosa que li capgira la vida— però ràpidament esclata amb el poder, les dades, la manipulació i la intel·ligència artificial. És aquí on Supersàpiens ressona amb una força particular: no és ciència-ficció, és mirall. Un mirall incòmode, perquè mentre rius de les absurditats del sistema, t’adones que potser no estan tan lluny de la realitat.
Escenogràficament, l’experiència és la gran protagonista. Belbel i l’equip artístic han construït un univers immersiu que es mou entre el teatre, la instal·lació i la performance. Les butaques vibren i els audiovisuals són d'allò més impactants. És un ús de la tecnologia com a llenguatge. I això és precisament el que fa créixer el projecte respecte al Sàpiens original de Roc Esquius: aquí tot respira a gran format i a ambició creativa.
Pel que fa a les interpretacions, Torné i Cambray funcionen com una maquinària precisa. El seu duet funciona com un camp de forces: constant tensió, constant pregunta, constant joc.
Ara bé, més enllà de la superfície espectacular, el que queda és una sensació que acompanya l’espectador molt després de sortir. Perquè Supersàpiens no només vol entretenir; vol que et preguntis com serà el teatre del futur… i sobretot, com serà la societat del futur. Fins on estem disposats a entregar la nostra llibertat a canvi d’ordre, d’eficiència, de seguretat? Què passa quan el progrés ens avança i nosaltres només fem que prémer “Acceptar”? Per això, un cop acabada la funció comença una altra experiència immersiva en el qual el públic no para de resoldre dilemes fins a una reflexió final.
Supersàpiens no és només teatre, és una experiència que no deixarà a ningú indiferent. Sobretot perquè tracta temes com la intel·ligència artificial domina les nostres vides. Al capdavall, no és només una obra. És una experiència, una advertència i un espectacle en el sentit més complet del terme. I sobretot, un recordatori que el futur no és una pantalla llunyana: ja hi som dins.