Tal dia com avui de l’any 1499, fa 527 anys, al castell de Sant Valier (llavors província francesa del Delfinat) naixia Diana de Poitiers, que en el decurs de la seva vida esdevindria la dona més rica de França i, gràcies a la seva bellesa física i a la seva condició econòmica, l’amant principal del rei Enric II de França, fins i tot més que la mateixa reina consort Caterina de Mèdici. Diana, nascuda i criada en una família feudal del comtat occità d’Alvèrnia, va ser casada, a tan sols 13 anys, amb Louis de Brézé, senescal de Normandia, que en tenia 53 (1512). En enviduar (1531), va heretar la gran fortuna del seu difunt marit, la va administrar amb un gran encert i es va convertir en la dona més rica del regne de França.
Aprofitant aquesta condició, va aconseguir acostar-se a Enric, delfí de França —fill i hereu del rei Francesc I i futur Enric II— i esdevenir-ne l'amant principal. En aquell moment (1534), Enric tenia 15 anys i ja l’havien casat amb Caterina de Mèdici, de la mateixa edat. I Diana en tenia 25. Però, segons les cròniques de l’època, tenia l’aspecte d’una persona de poc més de 20 anys. Les mateixes cròniques no ho atribuïen a la naturalesa de Diana, sinó al fet que consumia or líquid. Diana seria l’amant d’Enric II fins a la desaparició prematura del rei (1559), mort a causa d’un accident en un torneig (la llança del seu rival es va trencar i un tros de fusta li va entrar per l’ull dret fins al cervell).
Durant el quart de segle que va ser amant principal del delfí i després rei Enric (1535-1559), Diana va esdevenir, també, la dona més poderosa del regne. Va pertànyer a la facció més radical del partit catòlic, formada per les aristocràcies nobiliàries del regne, i va influir perquè el rei ordenés persecucions contra les comunitats protestants calvinistes, articulades per les elits mercantils urbanes. A la mort del rei (1559), la reina vídua Caterina de Mèdici —que la detestava profundament— la va obligar a retornar totes les joies que li havia regalat Enric, la va expulsar de la cort i la va desterrar fora de París. Moriria uns anys més tard (1566), al seu castell d’Anet (Normandia), a causa d’una intoxicació crònica per consum d’or líquid.