Tal dia com avui de l’any 63 aC, fa 2.068 anys, a Roma, naixia Gai Octavi, membre de la branca eqüestre (una mena de classe mitjana urbana de l’antiguitat) de la prestigiosa i influent gens Octàvia, una de les trenta famílies patrícies (les fundadores de la ciutat, al segle VIII aC) que ostentaven el poder polític i econòmic de la República romana. Gai Octavi va ser besnebot i fill adoptiu del general Juli Cèsar (assassinat el 44 aC). Va fer la carrera militar i va esdevenir, també, general. Juntament amb Marc Antoni (Marcus Antonius) i Marc Lèpid (Marcus Lepidus), va derrotar i capturar els assassins de Juli Cèsar i es va proclamar dictador del Segon Triumvirat (43 aC – 27 aC).

Però el salt a la història d’August es produiria a la península Ibèrica. El 29 aC va viatjar a la província Tarraconense amb la seva família (la seva esposa, Lívia Drusil·la, i els fills d’aquesta, Tiberi i Drus) per a dirigir les legions que combatien en les anomenades Guerres Cantàbriques (29 aC – 19 aC).  El 27 aC la resistència indígena ja havia estat arraconada a les zones muntanyoses i els romans ja havien establert grans campaments a les planúries (fundació de Lleó, 29 aC). En aquest context, Gai Octavi es va retirar a Tàrraco, la ciutat-aquarterament romana més important del nord peninsular, i va perpetrar un cop d’estat que va posar fi a la República. Octavi August seria el primer emperador de l’Imperi romà.

No obstant això, August no ho tenia fàcil per a retornar a Roma. Si bé Marc Antoni —que havia intentat crear un regne propi a Egipte amb Cleopatra— ja havia estat derrotat i liquidat per forces fidels a August (31 aC) i Marc Lèpid estava totalment desacreditat per les difamacions promogudes per Agripa (edil de Roma i aliat de l'August) i desterrat als afores de Roma, els senadors republicans, fins poc abans liderats per Tiberi Claudi Neró (exmarit de Lívia Drusil·la), van posar la metròpoli en peu de guerra. Octavi i Lívia van ajornar el seu retorn i no tan sols van governar l’Imperi des de Tàrraco durant dos anys (27 aC - 25 aC), sinó que, a més a més, es van plantejar molt seriosament convertir-la en la nova capital de l’Imperi.

La intervenció de Marcel (nebot del nou emperador), que va sotmetre Roma a una brutal depuració política, permetria el retorn d’August i de Lívia Drusil·la. Tàrraco perdia la condició de capital imperial de facto, però continuaria un procés de transformació urbanística —iniciat durant l’estada d’August— i passaria de ser una ciutat-aquarterament a una urbs residencial, comercial i de govern, que, en la seva punta demogràfica (segles I i II), arribaria a acollir uns 30.000 habitants i seria la segona concentració urbana de la Península, només darrere de l’eix Hispalis-Itàlica —50.000 habitants— (l’actual Sevilla) i rivalitzant amb Emerita Augusta —30.000 habitants— (l’actual Mèrida).