Tal dia com avui de l’any 2017, fa 7 anys, a Barcelona, moria Agustí Montal i Costa, que en el decurs de la seva vida havia estat el 33è president del FC Barcelona (desembre, 1969 – desembre, 1977). Durant la seva presidència, que es va esdevenir durant els darrers anys del règim dictatorial franquista, va impulsar el lema “El Barça és més que un club”; i va promoure la recuperació del català com a llengua institucional del club. Per primer cop des de l’ocupació franquista de Barcelona (gener, 1939), l’speaker que s'adreçava al públic de l’estadi ho faria en català. També va adoptar l’himne actual del club, cantat exclusivament en català, i el butlletí de l’entitat es va passar a editar en català.
Agustí Montal havia nascut el 1934 a Barcelona, en una important família del sector industrial tèxtil cotoner català. El 1969 va ser elegit president de l'entitat i va imprimir una nova dinàmica al club. Durant el seu mandat, es van incorporar a la plantilla del primer equip diversos jugadors d’una qualitat extraordinària, entre els quals van destacar, especialment, els neerlandesos Johan Cruyff (1973) i Johan Neeskens (1974). El traspàs de Cruyff —de l’Ajax d’Amsterdam al FC Barcelona— va marcar un rècord a la història del mercat de fitxatges: 100 milions de pessetes (sis milions d’euros, però que actualment representarien uns 150 milions d’euros).
En abandonar la presidència (1977), va exercir diversos càrrecs professionals: va ser president de l’Associació Industrial del Procés Cotoner (1979-1985), president de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2003-2012), president de la Federació de Mutualitats de Catalunya (2005) i patró de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya (2006-2014). El 2004, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Al sepeli, el president del club, Josep Maria Bartomeu (2014-2020), va dir de Montal: “va tenir un paper molt important en un moment molt delicat per al club i per al nostre país, i va convertir el Camp Nou en un espai de llibertat”.