Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, a Madrid; en el context de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), moria el líder anarquista Buenaventura Durruti Dumange (Lleó, 1896). Durruti s’havia iniciat en la militància obrera amb tan sols catorze anys. Després de diverses accions de protesta, seria arrestat i empresonat; i, finalment, aconseguiria escapar i s’exiliaria a França (1917-1919). L’any 1920 va viatjar a Barcelona i amb Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso va crear un grup terrorista anomenat “Los Solidarios”; totalment enfrontat amb l’anarquisme moderat de la CNT de Salvador Seguí (“el noi del Sucre”) i d’Àngel Pestaña. “Los Solidarios” van ser acusats de l’assassinat del cardenal Juan Soldevila Romero, arquebisbe de Saragossa (1923).

Posteriorment seria un dels responsables del desembarcament de la FAI (Federación Anarquista Ibèrica) a Barcelona (1931) que va devorar l’anarquisme català de la CNT (1931). Des de la FAI va desafiar els governs de la Generalitat i de la República, promovent una conflictivitat laboral que, en moltes ocasions, tenia un alt component de violència. No va tenir cap protagonisme en els Fets d’Octubre (1934) en la defensa del legítim govern democràtic de Catalunya. Però, en canvi, sí que va tenir una actuació destacada en la neutralització del cop d’estat militar del 19 de juliol de 1936. En l’assalt al quarter de Drassanes, va morir en estranyes circumstàncies Francisco Ascaso, que compartia amb Durruti el lideratge de la CNT-FAI a Catalunya.

Tot seguit va organitzar les columnes de milicians anarquistes que van marxar a lluitar al front. Després d’una breu estada al Front d’Aragó, se’l va requerir per auxiliar la defensa republicana de Madrid, Segons la versió oficial, una “bala feixista” li va travessar el pit. Però, en canvi, en el decurs dels anys, les persones més properes al lloc dels fets han donat diverses versions. Des que havia estat assassinat per altres anarquistes (per la discussió derivada del repartiment del botí de l’assalt a diversos palaus aristocràtics de Madrid); fins que havia mort en un enfrontament amb uns desertors republicans; passant per la versió que hauria estat executat per familiars de víctimes catalanes de la FAI, que haurien viatjat a Madrid per a assassinar-lo.

Imatge principal: Funeral de Durruti a Barcelona. Font: Spanish Civil Ward History