Tal dia com avui de l’any 1821, fa 202 anys, a Barcelona, moria Antoni Brusi i Miravent, que havia estat el propietari i editor del Diari de Barcelona entre 1814 i 1821. Aquest rotatiu, fundat el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran, havia estat confiscat per la monarquia espanyola immediatament després del retorn de Ferran VII (1814). Durant l’etapa napoleònica de Catalunya (1808-1814, el Principat havia estat incorporat a França com una regió més), el Diari de Barcelona havia abandonat el castellà inicial i havia passat a publicar —a dues columnes— en català i francès. Aquest fet havia influït en la confiscació del rotatiu, i —quan es va produir el fet— el règim de Ferran VII ho va justificar afirmant que el diari havia estat en mans d’afrancesats.

Per una altra banda, durant l’etapa napoleònica, Antoni Brusi, tot i la seva extracció socioeconòmica burgesa i urbana, s’havia posicionat en contra del règim bonapartista, i havia editat un rotatiu clandestí, en castellà, anomenat “Gaceta Militar y Política del Principado” des d’on feia apologia de la rebel·lió i la violència. Molt abans de la derrota de Napoleó als camps de batalla europeus i del retorn de Ferran VII al tron espanyol, la clandestina Junta Suprema de Gobierno del Reino li havia adjudicat la propietat i l’edició del Diari de Barcelona (1808). La confirmació d’aquella mesura (1814) es produiria en un context de venjances promogudes pels elements antibonapartistes contra els “afrancesats”. 

No obstant això, Brusi va impulsar la modernització i va culminar la popularització del Diari de Barcelona, que passaria a ser conegut amb el nom del seu editor. El 1819, amb l’ajut de l’inventor català Francesc Salvà, va establir el primer obrador de fosa de tipus impremta de la península Ibèrica. I el 1820, va obtenir la concessió d’Aloys Senefeider, inventor de la litografia, per a introduir a la península Ibèrica aquesta innovació. Brusi va ser una de les més de sis mil víctimes mortals de l'epidèmia de febre groga que va massacrar Barcelona (1821). La seva vídua, Eulàlia Ferrer, continuaria el negoci fins a la seva mort (1841), i seria rellevada pel fill d’ambdós, Antoni Brusi i Ferrer, considerat el pioner del periodisme seriós, raonat i amb criteri a Catalunya.