Tal dia com avui de l’any 1821, les autoritats de l’antiga colònia espanyola de Florida feien efectiu el lliurament de Sant Agustí, la darrera plaça del territori, als representants del govern dels Estats Units. Aquell lliurament es va fer en virtut del Tractat d’Adams-Onís (1819) de venda de la colònia espanyola de Florida als nord-americans. Aquella venda s’havia pactat per un import de cinc milions de dòlars de l’època (l’equivalent actual a uns 30 milions de dòlars) i formava part del pla expansiu nord-americà, que, en el cas de Florida, permetria a l’administració de Washington intervenir en afers del mar Carib.
En aquell moment (1821), la comunitat catalanoparlant de Sant Agustí representava la pràctica totalitat de la població de la plaça. I el seu origen s’explicava per una curiosa operació colonitzadora que s’havia produït a finals del segle anterior. El 1768, Sant Agustí era la plaça més meridional de la colònia britànica de Geòrgia, i Menorca formava part de l’Imperi britànic des de la Guerra de Successió hispànica (1707). En aquell context, apareixeria la figura del negociant escocès Andrew Turnbull (1768), que reclutaria 1.500 menorquins per a proveir de mà d’obra el seu projecte colonial de New Esmirna (a uns cent quilòmetres al nord de Sant Agustí).
Les males condicions a què van ser sotmesos provocarien la mort de la meitat de la comunitat i la fugida de l’altra meitat, que trobaria refugi al fort britànic de Sant Agustí (1777). Després de la Guerra de la Independència dels Estats Units (1783), Sant Agustí va passar a sobirania espanyola, fins que Madrid vendria Florida a Washington (1821). Des de l’arribada del 1768 i l’establiment definitiu del 1777 fins al canvi de sobirania del 1821 i l’arribada massiva de població anglosaxona de finals del segle XIX, la comunitat “minorquian” de Sant Agustí seria majoritària a la ciutat i Sant Agustí seria l’única ciutat catalanoparlant dels Estats Units i del continent americà.