Meta, la gran companyia tecnològica fundada per Mark Zuckerberg, s'enfronta al judici més gran de la seva història, en el qual la Justícia californiana sentenciarà sobre el dany que causen les seves xarxes socials als menors. Els responsables de Facebook i Instagram compareixen aquest dimarts davant un tribunal d'Oakland després de la demanda d'una trentena d'estats del país, que reclamen indemnitzacions que podrien assolir els 1,4 bilions de dòlars i exigeixen que canviï el funcionament addictiu d'aquestes plataformes. El judici pot sentenciar el futur de les xarxes socials més enllà dels simples canvis en funcions com l'algoritme, les històries o els M'agrada: la factura seria una suma pròxima al valor de Meta en borsa, per la qual cosa una sentència condemnatòria que estimés aquesta quantia podria posar en un seriós compromís la viabilitat de la companyia.
Els estats americans que impulsen la causa acusen Meta de contribuir de manera decisiva a la crisi de salut mental que pateixen molts nens i joves al món. Els denunciants remeten al funcionament addictiu de les seves plataformes i a les seves estratègies deliberades per enganxar els usuaris, com el scroll infinit de contingut, el contingut ofert via algoritmes i el botó de M'agrada. També a la manca de moderació real del que es publica a les seves xarxes, a la desinformació, rumors i missatges d'odi que es propaguen en aquestes, i a la recopilació de dades sense consentiment, incloent-hi menors de tretze anys sense el permís patern. Aquestes pràctiques, si es demostren en el judici, poden suposar violacions de les lleis estatals i federals de protecció al consumidor i de privadesa. A més, les acusacions assenyalen que el funcionament d'aquestes xarxes danya l'educació i el cicle de son dels menors i els indueix a tenir trastorns alimentaris i amb el seu aspecte pels filtres visuals que es poden aplicar a les fotografies.
La demanda que han presentat els fiscals estatals contra la tecnològica de Zuckerberg assenyala que aquesta utilitza tecnologies "poderoses i sense precedents" per a "atrapar" joves i adolescents amb una motivació de "lucre" i "maximitzar els seus guanys", ja que la seva principal font d'ingressos és la publicitat que s'insereix entre aquests continguts que veuen milions d'usuaris a tot el món. Així mateix, les acusacions sostenen que la companyia menteix sobre els riscos que suposen les seves xarxes socials per a aquest col·lectiu especialment vulnerable. La demanda l'han presentat prop de la meitat dels estats del país, 29 en total, capitanejats pels demòcrates Califòrnia, Colorado, Kentucky i Nova Jersey. "Estan anteposant els guanys a la salut d'una generació de joves", ha denunciat la fiscal general d'aquest últim estat, Jennifer Davenport.
"Estan anteposant els guanys a la salut d'una generació de joves"
Meta, per la seva banda, nega les acusacions i sosté que ha col·laborat amb experts, autoritats i pares per abordar els problemes relatius a l'ús de xarxes socials per part dels joves. En aquest sentit, l'empresa defensa que s'han incorporat sistemes de protecció als adolescents i verificadors d'edat per evitar que nens petits usin les seves xarxes, i apunta que els errors d'aquests són un problema "de tot el sector". Si rebés una sentència condemnatòria, la companyia de Zuckerberg podria enfrontar-se a pagar multes de fins a 20.000 dòlars per infracció, cosa que generaria ràpidament una gran suma de diners en indemnitzacions als menors que usen Instagram i Facebook. La tecnològica calcula que s'enfrontaria al pagament de fins a 1,4 bilions de dòlars en multes i indemnitzacions, fet que suposa una xifra pròxima al seu valor borsari. Estimacions de l'advocacia de Califòrnia rebaixen la xifra a 193.000 milions de dòlars, segons detalla el mitjà especialitzat Bloomberg, una quantia similar a les que van pagar empreses tabaqueres a finals dels noranta en judicis per l'addicció als seus productes.
Croada als Estats Units contra les males praxis de les tecnològiques
Aquest nou judici se celebra tan sols una setmana després que un tribunal de Nou Mèxic condemnés Meta a pagar 567 milions de dòlars a un fons per a la salut mental dels joves i li ordenés canviar el funcionament de les seves xarxes socials en considerar que els perjudica i els deixa exposats a l'explotació sexual. I és que als Estats Units s'està lliurant en aquests moments tota una croada legal contra les grans tecnològiques, com Alphabet (Google), Snap o TikTok, per pràctiques contràries a la lliure competència i pel dany del seu funcionament a la salut mental dels joves. A més de les macrocauses, Meta també s'ha vist en judicis puntuals en què usuaris de les seves xarxes, a títol personal, reclamaven indemnitzacions per danys i perjudicis en haver-se fet addictes.
En el cas del judici que se celebra aquesta setmana, els jutges californians, on la companyia té la seva seu, han decidit agrupar totes les denúncies dels estats en un litigi comú, per evitar duplicar processos i fixar un criteri únic. El judici durarà unes cinc setmanes i estan citats a declarar el mateix Mark Zuckerberg i alts càrrecs d'Instagram, com també empleats i exempleats de Meta, experts en tecnologia i psicòlegs. Diversos analistes han assenyalat en els mitjans americans aquests dies que, si bé hi pot haver una sentència condemnatòria com ja n'hi ha hagut tantes en casos més petits, és probable que la multa imposada sigui molt menor a aquests 1,4 bilions de dòlars que enfonsarien la que és una de les companyies més grans del món.