Tal dia com avui de l’any 1868, fa 152 anys, i en el context de la Revolució Gloriosa espanyola (1868), dirigida pel general Joan Prim i Prats i que va destronar la reina Isabel II, el periodista porto-riqueny d’origen català Bonoci Tió i Segarra coordinava l’estratègia definitiva que, l’endemà, desembocaria en el Grito de Lares, la primera revolució independentista de Puerto Rico. El paper de Tió en la preparació d’aquella revolució havia estat la de difusor —a través de la premsa local— de l’ideal independentista i la de comunicació i coordinació entre els diversos líders revolucionaris.

Bonoci Tió i Segarra havia nascut a Lajas (una petita ciutat colonial situada a l’extrem sud-occidental de l’illa) l’any 1839, en una família catalana originària de Blanes (la Selva) i dedicada a la producció i exportació de canya de sucre. Els seus pares eren Bonoci Tió Urgell i Agustina Segarra del Toro, emigrats a Amèrica durant la repressió política contra els liberals desfermada pel règim de Ferran VII (1815-1833). Entre 1856 i 1859, Tió va residir a Barcelona com a estudiant de la restaurada universitat. Es té constància que Tió parlava correctament el català.

L’any 1863, de nou a Puerto Rico, es va casar amb la criolla Lola Rodríguez Ponce (San Germán, Puerto Rico, 1843), considerada la figura clau de la literatura porto-riquenya del segle XIX. Després de les noces, Bonoci i Lola es van traslladar a la ciutat portuària de Mayagüez (a la costa oest) que, en aquells moments, reunia bona part de la colònia catalana de l’illa. Allà van iniciar l’articulació del moviment independentista porto-riqueny; i allà, també, van coincidir i van travar una amistat que duraria tota la vida amb l’heroi independentista d’origen català Josep Francesc Basora, fill de reusencs.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat