Tal dia com avui de l’any 1934, fa 86 anys, Niceto Alcalá-Zamora, president de la República espanyola, signava un decret de modificació de la llei d’amnistia, promulgada el 25 d’abril de 1931 i revisada el mateix dia i mes de l’any 1934, en relació al tercer i quart punt d’aquella llei: “3.° Delitos de sedición y rebelión a que se refieren los capítulos I y II del título III del libro II del mismo Código”. I “4.° Delitos de rebelión y sedición militares definidos en los. artículos 237 a 252 del Código de Justicia militar y los comprendidos en el artículo 267 del mismo Código y en los artículos 128 a 142, ambos inclusive, y 272 y 273 del Código penal de la Marina de guerra”.

Aquell decret de modificació afectava els principals ministres del govern dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930): ministre de Governació Martínez Anido, ministre d’Instrucció Callejo de la Cuesta, ministre de Foment Benjumea Burin, vicepresident Magaz Pers i ministre d’Economia Calvo Sotelo. Tots jutjats in absentia (havien fugit amb la caiguda de Primo de Rivera, el gener de 1930) i condemnats a 24 anys de presó. No obstant això, en aquells moments, la relació entre el govern espanyol (integrat per un tripartit de dretes) i el govern català (format per una coalició de catalanistes federalistes i independentistes) estava escalant cap a un conflicte obert.

La coalició que governava la República (PRR de Lerroux, CEDA de Gil-Robles i Partido Agrario de Martínez de Velasco) havia guanyat les eleccions generals de novembre de 1933 amb uns programes polítics que tenien en comú el desballestament de l’autogovern de Catalunya (l’únic vigent al territori de la República). Des de llavors, la tensió política entre els governs de la República i de la Generalitat, i les provocacions contínues del gabinet Lerroux havien crescut fins a assolir límits inèdits; i, Alcalà-Zamora, amb la vista posada a Catalunya, va retirar la possibilitat d’acollir-se a la llei d’amnistia si en la comissió dels delictes de sedició i rebel·lió s’utilitzaven armes.

Mesos més tard (fets del Sis d’Octubre), l’exèrcit espanyol assaltaria el Palau de la Generalitat; i el president i el govern de Catalunya serien detinguts, empresonats, jutjats i condemnats a 30 anys de reclusió pels delictes de rebel·lió i sedició, sense possibilitat d’acollir-se a la llei d’amnistia.