Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i de la conclusió de la Guerra Civil espanyola, el governador civil Wenceslao González Oliveros, signava l’ordre de destitució dels alcaldes de Teià (Maresme) i de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) “por empleo del dialecto catalán en las comunicaciones oficiales”. A més, aquelles destitucions venien acompanyades de sengles sancions econòmiques de 1.000 pessetes (l’equivalent a 6.000 euros) que González Oliveros va imposar als alcaldes cessats a títol particular. Es donava la circumstància que aquells alcaldes, com tots els del país, havien estat nomenats pel règim franquista en el moment de l’ocupació. 

Durant la seva estada a Barcelona (juliol, 1939 – desembre, 1940) González Oliveros (Toro, Castella i Lleó, 1890 – Madrid, 1965) va fer bona la fama d’anticatalà que el precedia (havia estat un dels principals detractors de la constitució de la  Mancomunitat, de la restauració de la Generalitat, i de l’ensenyament de la llengua catalana). Una de les primeres accions que va portar a terme com a governador civil va ser la desarticulació d’una escola clandestina catalana: es va posar al capdavant d’un escamot de la Guàrdia Civil, va assaltar aquella escola i va detenir els dos professors que impartien. També va protagonitzar altres escenes ridícules, arrancant amb les seves pròpies mans les plaques del nomenclàtor de la ciutat retolades en català.

Aquelles sancions serien l’inici d’una campanya repressora contra l’existència de qualsevol testimoni de la llengua catalana en la vida pública. La premsa de l’època (La Vanguardia Española, 29/08/1939) revela que el mateix dia, González Oliveros va signar una ordre de sanció de 10.000 pessetes (l’equivalent a 60.000 euros) contra el comerç “La Saldadora” de Barcelona “por la publicación de anuncios no redactados en el idioma nacional”. Poc després, a Reus esclatava un altre conflicte entre les autoritats locals i el governador civil de Tarragona: l’Ajuntament havia utilitzat impresos de l’època republicana retolats en català. En el cas de Reus, el conflicte es va saldar amb el cessament de diversos càrrecs municipals, paradoxalment, nomenats pel règim franquista.