Tal dia com avui de l’any 1963, fa 58 anys, a Madrid, un escamot militar format per soldats de lleva de l’exèrcit espanyol afusellava el policia republicà Julián Grimau García, que havia estat detingut el 7 de novembre de 1962. Segons la investigació historiogràfica, havia estat traslladat a la Dirección General de Seguridad i torturat fins a l’extenuació. Algunes fonts d’aquesta investigació afirmen que, contra el que més tard declararia el ministre Fraga Iribarne, per encobrir les ferides causades pels interrogadors, Grimau va ser emmanillat i llençat pel celobert d’aquell edifici des d’una altura de dos pisos, cosa que li va provocar fractures als canells i al crani.
El règim franquista imputava a Grimau la direcció d’una txeca (un centre de detenció i tortura) a la plaça Ramon Berenguer de Barcelona durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), extrem que mai seria provat. Segons la investigació historiogràfica, Manuel Fernández Martín, fiscal del judici, va fabricar les proves necessàries per obtenir la condemna. També segons aquesta investigació, Fernández Martín no havia cursat els estudis de Dret (havia declarat que el seu títol universitari s’havia extraviat durant la Guerra Civil) i, tres anys després del judici a Grimau (1967), seria desemmascarat, apartat i condemnat per intrusisme.
L’afusellament de Grimau va provocar un encès debat entre els comunistes espanyols en la clandestinitat. Segons alguns testimonis que van recollir els responsables de la redacció d’un llibre que pretenia honorar la seva memòria, Grimau hauria tingut una gran responsabilitat en la persecució i desaparició d’alguns membres del POUM durant els fets de Maig de 1937. D’altra banda, es reconeixia que la seva tasca policial durant aquell convuls període havia resultat decisiva per tal que ERC i el PSUC recuperessin el control de les institucions de govern i de l’ordre públic, que des de l’agost de 1936 estaven en mans d’uns desbocats Comitès de Milícies Antifeixistes.