Tal dia com avui de l’any 1786, fa 234 anys, naixia a Estagell (Rosselló-Catalunya Nord) Francesc Aragó i Roig, que seria el primer president de la Segona República Francesa (1848). Aragó sempre va ser un convençut republicà i la vocació i la seva ideologia polítiques s’explicaven, en bona part, per la figura paterna: el seu pare Francesc Bonaventura Aragó (Estagell, 1754 – Perpinyà, 1814) havia estat un destacat partidari de la Revolució Francesa (1789-1794) i havia estat batlle d’Estagell, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana, president del Directori Departamental dels Pirineus Orientals i caixer de la moneda de Perpinyà.

Quan va néixer Francesc Aragó, feia més d’un segle que la Catalunya Nord estava sota dominació francesa. No obstant això, Aragó es va criar en un entorn catalanoparlant. Tant era així que, quan va ser examinat oralment per accedir als estudis de Física que impartia l’École Polytechnique de París, tenia un accent català tan acusat que el seu examinador, el matemàtic Adrien Marie Legendre, li va qüestionar que fos francès. Aragó sempre conservaria el català, que utilitzaria per relacionar-se amb la gent catalanoparlant, especialment durant l’elaboració dels seus treballs científics de camp a la Catalunya Nord, al sud del País Valencià i a les illes de Mallorca i d’Eivissa.

L’any 1848, en un context general de revoltes arreu d’Europa, i després dels aldarulls del 24 de febrer a París, el rei Lluís Felip abandonava França i es refugiava a Anglaterra. El mateix dia, l’Assemblea nomenava president provisional Jacques Charles Dupont que, a causa del clima de profunda crisi política i social, no arribaria a exercir mai. El 9 de maig, l’Assemblea Nacional nomenava Francesc Aragó president de la Comissió Executiva ―equivalent a president de la República―. Ho seria fins al cop d’estat del general Cavaignac, el 28 de juny. Durant el curt però efectiu mandat d’Aragó, es va proclamar el sufragi universal masculí i es va abolir l’esclavitud.