Tal dia com avui de l’any 1993, fa 15 anys, moria a Pamplona Joan de Borbó i Battenberg, l’únic cap de la casa dels Borbons hispànics que en cap moment de la seva vida va ser rei. Joan de Borbó va ser net i fill de reis (Alfons XII i Alfons XIII) i pare i avi de reis (Joan Carles I i Felip VI). Però primer l’establiment de la Segona República Espanyola (1931-1939), que faria que el seu pare, Alfons XIII, abandonés el poder i el país, i després la instauració del règim dictatorial del general Franco (1939-1975), que proclamaria el seu fill Joan Carles I successor a la prefectura d’estat, impediria que arribés al tron d’Espanya, i la seva la figura, en el decurs dels anys, quedaria associada a la categoria de baula dinàstica dels Borbons hispànics.

Joan de Borbó, nascut al palau de La Granja de Sant Ildefons (Castella) l’any 1913, seria una de les figures més controvertides de la història contemporània espanyola. Tot i que era el tercer fill d’Alfons XIII, es va convertir en l’hereu al tron per la renúncia, forçada per Alfons XIII, dels seus germans grans: Alfons, que patia hemofília i que es va casar amb una plebea, i Jaume, que era sordmut. L’any 1933, a l’exili, el seu pare el nomenaria hereu al tron. Tanmateix, Joan de Borbó no faria servir mai el títol de rei d’Espanya per no incomodar el general Franco, que el 1936 s’havia rebel·lat contra la República que havia liquidat el règim monàrquic. Utilitzaria el títol de comte de Barcelona com una dignitat associada a la casa reial hispànica.

Durant la crisi republicana (1933-1936) i la Guerra Civil (1936-1939), Joan de Borbó va seguir el posicionament del seu pare. Va donar suport als partits antirepublicans de la dreta més reaccionària i anticatalanista. I quan va esclatar el conflicte, va intentar incorporar-se al bàndol franquista en una operació esperpèntica que acabaria amb la seva expulsió per part dels comandaments rebels amb qui pretenia unir-se. Un cop conclosa la guerra, i convençut que Franco no tenia cap intenció de restaurar la monarquia, gravitaria progressivament, des de l’exili, cap a posicions polítiques d’oposició al règim franquista que, més que transportar Espanya cap a una democràcia, tenien l’objectiu prioritari de netejar la imatge de la dinastia borbònica i recuperar el tron de Madrid.