Tal dia com avui de l’any 1811, fa 210 anys, a la una del migdia, un meteorit que, segons les diferents fonts, pesava entre 500 i 900 grams va caure sobre la vila de Canyelles (Garraf), a mig camí entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Un estudi posterior, publicat pel Semanario Farmacéutico (23/10/1892), el descriu detalladament com un fenomen d’una extraordinària importància científica. En aquell estudi es detalla una anàlisi de la composició del meteorit (la qual cosa indicava que havia estat recollit i guardat durant quasi un segle) i es deia que el material dominant era el ferro (niquelat, cromat, sulfur i fosfat). Aquell fenomen va ser anomenat meteorit de Canyelles.
Aquell fenomen no era inèdit a Catalunya. Un segle abans (25/12/1704), les fonts documenten la caiguda d’una pluja de meteorits sobre Terrassa: “Lo any 1704 al mes de dezembre, lo die 25 que comptam lo die de Nadal (...) al vespre en ves toch de havi Maria, se veyhé una senyal al cel molt escarrifós y espantós, que no el veyé ninguna presona cristiana que no tingué por y gran susto de Déu Nostre Senyor (...) y de pertot se'l veyè, totom sobre de ell, y també sentí la gran remor (...) y se veya dit forat tot vermell de foch molt ardent, y estigué obert lo espay de un credo, y lo fum que en va axí estigué més de una hora y mitge antes no deshapagué”.
El meteorit de Canyelles no va causar cap víctima personal, ni tan sols estan documentats desperfectes causats per l’impacte. Però com en el cas de la pluja de meteorits de Terrassa, va generar la creença popular que era un avís que anunciava l’arribada de grans violències. En el cas de Terrassa, la brama popular ho va associar a una invasió. Casualment, l’any 1707, els exèrcits borbònics iniciaven l'ocupació de Catalunya. I en el cas de Canyelles, la caiguda del meteorit es va associar a l’aparició d’un personatge que portaria la misèria i la mort. I, causalment també, l’any 1814, el rei Ferran VII retornava a Espanya des del seu exili daurat a França.