Tal dia com avui de l’any 1817, fa 202 anys, moria afusellat al castell de Bellver ―a Palma de Mallorca― el general Luis de Lacy y Gautier que, durant el període que Catalunya va ser integrada a l’imperi francès (1810-1814), va combatre l’exèrcit napoleònic amb mètodes de guerra bruta. Lacy es faria especialment conegut per aquestes pràctiques, tant en el camp enemic com en el camp propi; fins que els diputats catalans a les Corts de Cadis i l’estat major anglès (aliat dels resistents espanyols a la monarquia de Josep I Bonaparte) van forçar el seu canvi de destinació a Galícia.

Lacy havia estat nomenat capità general de Catalunya pel consell de la regència (el govern de l’absent Ferran VII) el juny del 1811, quan l’exèrcit francès ja tenia el control de la pràctica totalitat del territori català. El seu nomenament va venir seguit del cessament del marquès de Campoverde, que, amb el pretext d’anar a buscar reforços, havia escapat del setge de Tarragona a través d’un túnel secret, deixant la plaça abandonada a la seva sort. Campoverde no apareixeria mai més, i l’assalt napoleònic se saldaria amb més de 5.000 morts (més de la meitat de la població civil de la ciutat).

El nomenament de Lacy volia ser un revulsiu per als desmoralitzats anti-revolucionaris catalans. Però la seva actuació no va estar mai a l’altura de la honorabilitat que se li pressuposava. El 16 de juliol de 1812 va ordenar la voladura del polvorí de Lleida (situat al turó de la Seu) que causaria la mort de 80 soldats francesos i de més de 200 veïns dels barris del Canyeret i de la Magdalena. I el 22 de juliol ordenaria emmetzinar amb arsènic el pa de la guarnició de Barcelona (situada a la Ciutadella), que també consumien els veïns del barri del Born, causant una gastroenteritis aguda massiva.

En altres ocasions empraria mètodes que, a la vegada que provocaven importants baixes en l’exèrcit francès, causaven dotzenes de víctimes entre la població civil catalana, principalment assalts i incendis a masos i a pobles. Seguint amb les seves pràctiques va intentar emmetzinar l’aiguardent de Tarragona, el vi de Llinars i l’aigua d’Hostalric i de Mataró; productes que eren de consum habitual tant entre les guarnicions franceses com entre la població catalana. Per totes aquestes pràctiques mai seria jutjat. En canvi seria afusellat sense judici acusat de rebel·lió contra el règim absolutista de Ferran VII.