Tal dia com avui de l’any 1848, fa 170 anys, naixia a Mayagüez, a la part occidental de l’illa de Puerto Rico (llavors colònia espanyola) Joan Rius i Rivera, que en el decurs de la seva vida assoliria la categoria d’heroi nacional cubà com un dels més destacats oficials de l’exèrcit independentista i com una personalitat política clau durant els primers anys d’existència de la república cubana.

Rius era fill d’Eusebi Rius Rubio i Ramona Rivera Dávila, originaris d’El Vendrell (Baix Penedès) i radicats a l’illa de Puerto Rico. El pare es dedicava a la producció i exportació de cafè: el negoci havia estat creat a principis del segle XIX per l’oncle-avi de Joan Rius, el també vendrellenc Martí Rius. La mare exerciria la docència en diversos pobles de la part occidental de l’illa, el darrer dels quals seria Aguadilla (1898).


Fotografia de la cavalleria mambí / Font Library of the Congress, Washington

Rius, que va cursar el batxillerat i la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, es va incorporar als moviments independentistes de les colònies hispàniques de les Antilles poc després de concloure els estudis superiors. L’any 1868 va participar activament en el Grito de Lares, la primera revolució independentista porto-riquenya, que l’Estat espanyol ofegaria amb una brutal repressió.

Lluny de desanimar-se, l’any 1870 viatjaria a Cuba (llavors, també, colònia espanyola) i s’incorporaria a les forces independentistes del general Calixto. Durant la primera Guerra de Cuba (1868-1878) seria el comandant dels regiments independentistes d’infanteria Holguín i de cavalleria Céspedes. Conclosa sense èxit la primera revolució, s’exiliaria a Hondures i es convertiria en un pròsper empresari.


Fotografia de la infanteria mambí / Font: Library of the Congress, Washington

Seria a l’esclatar la segona Guerra de Cuba (1895-1898) que la, ja coneguda, figura de Rius assoliria la categoria d’heroi. Amb el grau de general va participar en les batalles més rellevants d’aquell conflicte. Va ser nomenat comandant en cap de l’exèrcit “mambí” de la part occidental, i a Pinar del Río va ser ferit i fet presoner (1897). Va passar un any llarg en captiveri en una masmorra militar espanyola a la península.

Durant l’etapa d’administració nord-americana (1898-1902) seria diputat del districte de Pinar del Río a l’Assemblea Constituent i es convertiria en un dels ponents més destacats en la redacció de la primera Constitució de la República de Cuba. Culminada la independència (1902) seria vicepresident de l’Assemblea, governador civil de l’Havana, ministre d’Hisenda i secretari personal del president de la República.