Tal dia com avui de l’any 1640, fa 380 anys, en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), la Junta de Braços (l’equivalent al Parlament) es reunia en sessió plenària i autoritzava la Generalitat ordenar una lleva general arreu de Catalunya. Aquella seria la primera lleva general que ordenaria la Generalitat des que Catalunya formava part de l’edifici polític hispànic (1518). Amb anterioritat, la Generalitat havia decretat lleves d’abast territorial per perseguir les grans colles bandoleres, però, en aquest cas, era també el primer cop que ho feia per aturar la invasió d’un exèrcit estranger. En aquell moment, Catalunya estava vinculada a l’edifici polític hispànic únicament a través de la figura del monarca.

Aquella lleva general venia precedida de la declaració formal de guerra que, quinze dies abans (01/09/1640), el rei hispànic Felip IV havia cursat contra Catalunya; i nou dies després (07/06/1640) de la signatura del Tractat de Ceret, entre les cancelleries de Barcelona i de París, que oficialitzava el trencament de la relació bilateral entre Catalunya i el poder central hispànic. Segons el Dietari de la Generalitat, els dies anteriors s’havia observat moviment de tropes hispàniques entre Lleida i Fraga que, en col·laboració amb contrabandistes, estaven traslladant a Aragó importants quantitats de blat. El decret de lleva va venir acompanyat d’un altre que, a causa de l'excepcionalitat de la situació, prohibia l’exportació de blats fora de les fronteres de Catalunya.

L’anotació d’aquella lleva deia: “Manar publicar las cridas per los cavalls muntats que menciona la proposició; y que sa senyoria mane ab la zeleritat possible y sens dilació muntar la cavalleria de la leva (...)  y que los cabos anomenats per lo exèrcit partescan promptament a las parts destinades; y que se acaben de anomenar los que faltan; y en particular de que encontinent se arboren banderas per las llevas, tant en esta ciutat com al cap de las vegueries (...) perquè serà molt millor exir-los al encontre que no invadirnos lo enemich primer a nosaltres”. I en relació a la prohibició d’exportació de blats deia que “prohibir la trata dels blats, ab pena de que qui·ls traurà perda tot lo gra que traurà y bestià ab que·l traurà, y també tot lo restant blat y gra que tindrà”.