Tal dia com avui de l’any 1487, fa 534 anys, la infanteria de marina de les galeres de Catalunya —comandada per Galceran de Requesens— entraven a la plaça àrab de Vélez-Málaga. Aquella operació militar estava enquadrada en la guerra de conquesta hispànica del regne nassarita de Granada (1481-1492) i el control d’aquella estratègica plaça (una de les tres principals sortides al mar de la ciutat de l’Alhambra) es considerava de vital importància per dirimir el resultat d’aquell conflicte.
Després de sis mesos de setge, la infanteria de marina catalana havia aconseguit rendir la plaça el 27 d’abril anterior. Però la presa de possessió es va endarrerir fins al 3 de maig. Segons algunes fonts, aquest decalatge de temps (sis dies) s’explicaria perquè Ferran el Catòlic (que havia dirigit personalment la darrera fase del setge) havia estat ferit poc abans de l’assalt final. Segons aquestes mateixes fonts, es va demorar la presa oficial de la plaça fins que el comte-rei catalanoaragonès va estar recuperat.
Poc després de la conquesta de Vélez-Málaga, la infanteria de marina de les galeres de Catalunya conqueriria Màlaga (18 d’agost de 1487), també després d’haver sotmès la ciutat a un llarg setge. Amb la conquesta de Vélez-Málaga i de Màlaga (el principal port del regne granadí) es dissipaven les darreres esperances nassarites de rebre ajut dels wattàssides de Fes. També amb el control hispànic de la façana costanera granadina, s’estrenyeria ràpidament el cercle que envoltava la capital nassarita.
A mitjans de 1491, Ferran el Catòlic va iniciar el setge definitiu sobre Granada, que culminaria amb la rendició de la capital l’1 de gener de 1492. En aquella operació, la més decisiva d’aquella guerra, hi van participar 2.000 efectius catalans, que representaven el 40% de les forces hispàniques. Segons el cronista coetani Bernáldez, “los grandes de Castilla, como estaban tan cansados de venir de tan lejos a las otras guerras e cercos, no vinieron a este en persona, salvo enviaron sus capitanes con gente”.