Tal dia com avui de l’any 1931, fa 87 anys, se celebraven els primers comicis electorals després del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Malgrat que eren unes eleccions municipals, els partits republicans signants del Pacte de Sant Sebastià (1930) —que havia estat la plataforma opositora a la dictadura— ho van presentar com un plebiscit a la monarquia —que havia estat un dels puntals del règim de Primo de Rivera—. La victòria electoral dels partits republicans, que van guanyar en quaranta-una de les cinquanta capitals de província de l’estat espanyol, va provocar la renúncia d’Alfons XIII. Dos dies després abandonaria el territori espanyol.
Catalunya va ser el territori de l’estat espanyol on el vot republicà va obtenir els percentatges més elevats. Els partits republicans i catalanistes van guanyar a la capital i a les deu ciutats més poblades del país. Però el vot va estar molt polaritzat, i es va decidir, bàsicament, cap a les tres principals forces catalanistes del moment: l’Esquerra Republicana (liderada per Francesc Macià i Lluís Companys); el liberal Partit Catalanista Republicà (liderat per Lluís Nicolau d’Olwer i Manuel Carrasco i Formiguera) i la promonàrquica Lliga Regionalista (liderada per Joan Ventosa i Calvell i Francesc Cambó), que havia estat la formació hegemònica de Catalunya.
A Barcelona (l’única ciutat de la península que superava el milió d’habitants) va guanyar Esquerra Republicana. Va guanyar en sis dels deu districtes: Poble Sec-Montjuïc, Raval, Esquerra de l’Eixample, Hostafrancs-Sants, Gràcia i Sant Andreu-Horta. La Lliga guanyaria en tres dels deu: Barceloneta-Ciutat Vella, Les Corts-Sarrià i Dreta de l’Eixample. I finalment, una coalició de socialistes, ugetistes i lerrouxistes guanyaria al districte de Sant Martí. El nou consistori barceloní quedaria format per 25 regidors d’ERC; 12 de la Lliga; 12 de la coalició de socialistes, ugetistes i lerrouxistes; i 1 del PCR que, en canvi, en el conjunt de Catalunya, seria la tercera força política.