Tal dia com avui de l’any 1478, fa 542 anys, moria a Benimamet (País Valencià), el metge i escriptor Jaume Roig; que en el decurs de la seva vida seria una de les personalitats rellevants de la vida científica i cultural valenciana. Jaume Roig és, també, un paradigma de la força social, econòmica, demogràfica i cultural de la València de la centúria del 1400; que es postulava com la veritable capital de la corona catalano-aragonesa. Jaume Roig havia nascut a València cap i casal en una data indeterminada, que s’estima a començaments del segle XV, i era net de funcionaris reials originaris de Mataró.

Roig va ser metge personal de la reina Maria de Castella (esposa d’Alfons el Magnànim). Va ser el mateix Roig el responsable de certificar la mort de la reina, que en el moment del decés feia 27 anys que no tenia cap contacte personal amb el seu marit. Roig seria, també, un dels més destacats i prestigiosos metges de la ciutat de València i un dels principals impulsors de la medicina escolàstica a la corona catalano-aragonesa, moviment d’origen filosòfic que resumia el seu pensament en la cita “la ciència que s’ensenya a l’escola”.

Però allà on Roig va obtenir més reconeixement en el camp social va ser en la seva faceta d’escriptor. Roig seria l’autor d’una de les obres cimeres de la literatura catalana medieval: Espill -també conegut com Llibre de les dones; una novel·la que consta de 16.359 versos de quatre síl·labes que rimen de dos en dos i que s’inscrivia en la tradició judeo-cristiana de Pau de Tars i d’Agustí d’Hipona. Jaume Roig, Joanot Martorell i Joan Rois de Corella, es convertirien en les tres figures més destacades de la literatura del Segle d’Or valencià.

Espill o Llibre de les dones, escrit cap al 1460,  tenia un caràcter obertament misogin, que coincidia amb la ideologia dominant de l’època. L’ascens d’aquella ideologia anunciava un important retrocés del paper social de la dona que es produiria durant el Renaixement. No obstant això, el “Llibre de les dones” és una obra plena de girs irònics i enginyosos, dotats d’una vivacitat i d’una expressivitat extraordinàries. El gran valor d’aquella obra rau en el fet que està escrita en el llenguatge col·loquial; i és una fidel exposició del llenguatge català popular de la València del segle XV.