Tal dia com avui de l’any 1456, fa 564 anys, se celebrava la primera Diada de Sant Jordi com a festivitat general arreu del Principat de Catalunya i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya. La institució d’aquesta festivitat amb caràcter general era fruit d’un acord pres per les Corts catalanes i publicada el dia 17 d’abril del mateix any. El Dietari de la Generalitat consigna que: “Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució”.

La figura de sant Jordi tenia un profund arrelament a Catalunya des que el casal comtal de Barcelona l’havia proclamat patró, durant l’època dels comtats carolingis catalans (segles IX i X). Aquest fet, però, no era exclusiu de Catalunya, sinó que durant la mateixa època sant Jordi va ser proclamat patró de la república de Gènova; dels principats del Palatinat, de Milà, i de Coblença; del domini de Sardenya; dels regnes d’Anglaterra, d’Aragó i de Geòrgia; i de l’Imperi Romà d’Orient (Constantinoble). Fins al 1714, la creu de Sant Jordi (una creu vermella sobre fons blanc) va ser l’escut del govern de Catalunya. 

La proclamació de la diada de Sant Jordi com a festivitat de caràcter general, va coincidir amb una època de forta convulsió social i econòmica. Poc abans (14 de gener de 1455), el comte-rei Alfons IV (anomenat el Magnànim) havia fet pública una sentència interlocutòria que anul·lava els mals usos (les càrregues personals i fiscals que pesaven sobre la pagesia de remença); i que mesos després deixaria en suspens. En aquell context de crisi i de conflictivitat, les Corts catalanes, controlades per l’estament oligàrquic, haurien instituït aquella festivitat (la sublimació de la figura d’un cavaller), com una forma de proselitisme de l’ordre i de la ideologia del poder tradicionals.