Tal dia com avui de l’any 1644, fa 375, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial signada per Lluís XIV –rei de la monarquia francesa– i per Michel Le Tellier –secretari d’estat per al afers militars– que confirmava l’èxit de les gestions diplomàtiques de Francesc de Montpalau –ambaixador de Catalunya a París des del 17 d’agost anterior–.  En aquella missiva es deia que la monarquia francesa havia acceptat incrementar la seva participació militar en el conflicte que enfrontava Catalunya amb la monarquia hispànica, amb l’enviament de vuitanta companyies addicionals d’infanteria (uns 24.000 efectius), que es sumarien als 20.000 que ja combatien en territori català.

Aquella mesura implicaria resoldre a favor de la Generalitat el contenciós que mantenien les autoritats polítiques catalanes i Philippe de La Mothe Houdancourt –capità general dels exèrcits de Lluís XIV a Catalunya– a causa, principalment, dels diversos intents del mariscal francès –alguns amb ús de la violència– de carregar el manteniment de la seva tropa sobre les viles i ciutats catalanes. La Mothe havia estat repetidament advertit per la Generalitat (maig 1643 – juliol 1644) que el cobrament d’impostos ordinaris i extraordinaris a Catalunya era competència exclusiva del govern del país i dels consells municipals. Després de l’acord entre l’ambaixador Montpalau i el ministre plenipotenciari francès Mazzarino, La Mothe seria fulminantment cessat.

En el seu lloc Mazzarino va nomenar Henri Harcourt de Lorena (anomenat popularment "Cadet la Perla"), que va posar fi als abusos i les violències dels soldats francesos sobre la població civil catalana, i que va reorganitzar l’exèrcit francocatalà: va separar les companyies mixtes que havia unificat La Mothe i la tropa militar va recuperar la seva independència respecte els comandaments francesos (va restar sota l’autoritat directa del general Josep Margarit i de Biure). El resultat es va fer sentir d’immediat: l’exercit aliat francocatalà va recuperar el control sobre les planes de Lleida i, fins i tot, es va endinsar en territori aragonès fins, pràcticament, a les portes d’Osca, derrotant repetidament els hispànics.