Tal dia com avui de l’any 1925, fa 93 anys, en els prolegòmens del partit de futbol amistós que havia d’enfrontar el FC Barcelona i el CE Júpiter de Barcelona, que s’havia organitzat en homenatge a l’Orfeó Català, el públic que s’havia concentrat a l’estadi blaugrana de les Corts va xiular sorollosament i massivament la interpretació de la Marcha real, himne oficial de l’Estat espanyol. Aquella xiulada espontània, la primera de la història, es va produir en l’especial context social i polític imposat pel règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) que, entre altres coses, havia intervingut i liquidat la Mancomunitat (1914-1925) i havia prohibit l’ús públic de la llengua catalana i l’exhibició de la senyera de Catalunya, i havia perseguit i clausurat els centres culturals i polítics catalanistes i obreristes.
En plena escalada repressiva, l’Orfeó Català acabava d’arribar a Barcelona després d’una gira triomfal per Itàlia, on, no tan sols havia pogut desenvolupar la seva activitat amb absoluta normalitat, sinó que, també, havia contribuït a internacionalitzar la situació de repressió que patia la cultura i la política catalanes. Joan Gamper, llavors president del FC Barcelona, en col·laboració amb altres prohoms de la cultura catalana, serien els promotors d’aquell homenatge. L’estadi blaugrana presentava un ple absolut. I a la llotja hi eren presents les personalitats més rellevants de la ciutat, excepte els representants del règim dictatorial. Per amenitzar els prolegòmens del partit de futbol, la directiva blaugrana va contractar els serveis d’una banda de música d’un vaixell de l’Armada britànica que, en aquells dies, estava ancorat al port de Barcelona.
La Guàrdia Civil clausura l'estadi de les Corts. Font: Arxiu FC Barcelona
Quan la banda musical va iniciar la interpretació de la Marcha real, la gran majoria del públic va reaccionar amb una xiulada monumental que, segons la premsa de l’època, va emmudir les notes de l’himne espanyol. En canvi, tot seguit quan va interpretar el God save the queen (Déu salvi a la reina) ―l’himne oficial britànic―, el públic va aplaudir entusiàsticament. L’endemà dels fets, el general Joaquim Milans del Bosch ―governador civil i militar de Barcelona― i el tinent general Emilio Barrera Luyando ―capità general de Catalunya sota la supervisió directa del dictador Primo de Rivera―, visiblement indignats ―segons la premsa de l’època―, ordenaven manu militari el tancament de l’estadi del FC Barcelona, provocaven la dimissió del president de l’entitat Joan Gamper, i prohibien l’activitat de l’Orfeó Català.