Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) avions de la Legió Còndor del règim nazi alemany i S-79 del règim feixista italià —aliats del bàndol franquista— bombardejaven la ciutat de Figueres i causaven la mort de 83 persones. El bombardeig del 3 de febrer venia precedit d’altres bombardeigs anteriors que s’havien produït en el decurs del conflicte. En conjunt els tretze bombardeigs sobre Figueres causarien la mort de 281 persones, un balanç molt superior al d’altres ciutats de Catalunya que tenien un major volum poblacional i que havien patit un nombre similar d’atacs.
El bombardeig del 3 de febrer no tan sols va afectar la població civil de Figueres. L’historiador Joan Villarroya en l’article “El bombardeig de Figueres” que forma part del llibre La Guerra Civil a Catalunya (Edicions 62, 2005) recull el testimoni d’una refugiada republicana de Madrid que es dirigia a la frontera francesa. En aquell testimoni es relata la mort del seu fill de deu anys i la de tres nebots que l’acompanyaven: “Todos quedaron enterrados, yo también quedé algo enterrada, pero gracias a unos militares pude salir de los escombros con una niña en brazos que sólo contaba un año de edad y estaba muerta a causa de aquel bombardeo”.
Segons l’historiador Joan Villarroya, els avions que van bombardejar Figueres van llançar —des d’una alçada de 5.000 metres— una quantitat no determinada de bombes —que pesaven 250 quilos cada una— sobre una columna de refugiats que travessava la ciutat. El gruix principal de víctimes es va produir al voltant de la plaça del Gra. Posteriorment a l’atac els serveis d’auxili van identificar nou víctimes mortals i van comptabilitzar setanta-quatre cossos humans que, a causa de la violència de l’atac, van restar no identificats: quaranta-nou cossos adults i vint-i-cinc cossos d’infants.