Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, a Barcelona moria Pau Claris i Casademunt, en aquell moment president de la Generalitat i que, entre el 17 i el 23 de gener del mateix any, havia estat president de la Primera República catalana. Pau Claris va emmalaltir set dies abans de morir (20 de febrer de 1641), coincidint amb l’arribada a Barcelona de Philippe de la Mothe-Houdancourt, que Lluís XIII de França havia nomenat capità general dels exèrcits catalano-francesos. La Mothe va arribar per substituir Bernard du Plessis-Besançon, nebot del cardenal Richelieu (ministre plenipotenciari de la monarquia francesa) i signant del Tractat de Ceret (1640), que preveia constituir Catalunya en una república lliure sota la protecció de França.

Segons el Dietari de la Generalitat, “en aquest die, a tres quarts tocats per las onsa de la nit, donà la ànima a Déu, qui la havia criada, aquell gran restaurador de la nostra pàtria y mare Cathalunya, lo molt il·lustre senyor lo doctor Pau Claris, canonge de la Santa Iglésia de Urgell, deputat ecclesiàstich (President de la Generalitat). Causà esta mort tanta aflicció y desconsolació a tota la província, y en particular a la present ciutat, que des del major al menor ho sentiren tant que no·y hagué ningú que no llensàs làgrimas per haver perdut lo pare protector y defensor y libertador de sa pàtria, com extensament ho diran las històrias en lo sdevenidor (...)  prengan ànimo los catalans (...) y que a exemple llur no li falten semblants fills en lo sdevenidor”.

El mateix dietari del 22 de febrer 1641 (cinc dies abans de la mort) anotava: “En aquest die, entre onse y dotse de la nit, portaren lo Santíssim Sagrament al senyor deputat ecclesiàstich, al qual li havia sobrevingut un accident. Y també li donaren lo sagrament de las unsions. Causà esta novedat gran tristor a tota la ciutat, per donar-li lo nom de pare y restaurador de la pàtria”. Segons les notes que van escriure el baró d’Espenan (l’espia de Richelieu a Barcelona) i Francesc de Tamarit (el diputat militar), els símptomes de “l’accident” eren els mateixos que produïa un emmetzinament. I segons el catedràtic d’Història Moderna Antoni Simón i Tarrés (de la UAB), el president Claris va ser emmetzinat amb acqua di Nápoli, un potent verí fet amb arsènic i herbes.