Tal dia com avui de l’any 1957, fa 62 anys, Josep Maria Marcet i Coll, membre dirigent de la Falange Española i alcalde de Sabadell, viatjava a Madrid i presentava al general Franco, cap d’estat del règim dictatorial espanyol, un memoràndum que reivindicava la necessitat que els recursos fiscals generats per Catalunya fossin invertits directament en el territori. Segons algunes fonts, en aquell memoràndum Marcet reivindicava, també, la gestió directa des de Catalunya de l’energia, de les infraestructures, del comerç exterior, de l’habitatge, de l’ensenyament, de la seguretat social, de la banca, de l’habitatge, de la regulació dels salaris, de l’ordre públic i del futbol.

No obstant això, la pretensió de Marcet no era la de restaurar la Generalitat ―liquidada pel general Franco l’any 1939―, ni tan sols la Mancomunitat ―liquidada pel general Primo de Rivera l’any 1924―. Marcet era un oligarca industrial amb una llarga carrera política anticatalanista i antiobrerista: a la Unión Patrótica (el partit únic de la dictadura de Primo de Rivera) i al Front Català d’Ordre (aliat de la CEDA de Gil-Robles durant la II República). El 1936, a l’esclat de la Guerra Civil espanyola, s’havia afiliat a la Falange, s’havia allistat a l’exèrcit franquista i havia estat emplaçat als fronts d’Aragó i de Catalunya. Presumia, públicament, de tenir amistat amb el general Franco.

Segons la majoria de les fonts, el cas de l’alcalde Marcet queda limitat a l’àmbit del conflicte intern, que des del 1951, es lliurava pel control de l’aparell de poder del règim (quan el president nord-americà Eisenhower, en la negociació dels pactes bilaterals Espanya-Estats Units, va exigir al dictador Franco netejar la imatge de l’Estat desplaçant del poder els falangistes filonazis). El 1957 els falangistes ―agrupats al voltant de l’anomenada “Vieja Guardia”― estaven en franca reculada davant l’empenta dels tecnòcrates ―pilotats per la institució religiosa Opus Dei―. La maniobra de Marcet tenia, exclusivament, l’objectiu de desafiar les polítiques de relleu del règim franquista.

Marcet formava part del nucli dur de la Falange radicada a Catalunya, que tenia l’objectiu de situar falangistes catalans en els llocs estratègics de l’aparell de govern franquista. El propòsit era convertir aquest grup en un pool de poder independent a mig camí entre la “Vieja Guardia” i l’Opus Dei. Aquelles maniobres no tindrien èxit i després d’un enfrontament amb els majoristes del mercat del Born (va proposar liberalitzar l’abastiment amb el propòsit d’abaratir el cost dels aliments), el 1960 seria cessat del càrrec d’alcalde de Sabadell pel seu principal enemic polític, el general Acedo Colunga, governador civil de Barcelona i element de l’entorn personal del dictador Franco.